25.6.11

Les 20 paraules del juny

32è Certamen de Microrelats: PEBROT/S

- Entrà sense saludar, cridant ben fort:
- Un país amb pebrots!
Era un patriota o un maleducat?
- ...Maaarchando
Era… al frankfurt (Eduard) 1r ex aequo

Estic fins els pebrots, de pensar en els pebrots del puto microrrelat, total… perquè després guanyi la que ja sabeu… (Ramon G.)

La Nyora surt plorant de l’escola
- Mama, el pebrot nou pica!
- Però per què?
- Perquè diu que és de Padrón. (Teresa) 3r

La guinda fos que caigués a les calces. El verd del desig es va encendre –vermell, escalivat- per l’excitació. (Manel)

La mà es recreava en els pits, lliscant fins el melic, embriagats pel desig . S’obrí la porta. Enrogirem com pebrots. (Núria)

Van tenir els pebrots d'anarse'n a Siria i no fer els deures? A la pròxima castigats per mandrosos i xirivaines. (Ramon T.)

Sóc un indignat! Crec que hi ha massa cogombres per tant pocs pebrots! Perdoneu però algú ho havia de dir. (Concep) 1r ex aequo

Trist destí els esperava a l'entremaliat i al de cara vermella: tots dos van anar a parar a la cassola! (Sara)

Aromas de mi cocina. Pimientos verdes y rojos. Crudos en ensaladas, asados, fritos. En salsas, acompañando carnes, pastas, arroz. ¡Deliciosos! (Mónica)

Va abocar albergínies, tomàquets, enciams. La Merkel va rebre un “pepino” amb nota: Fica-te’l! Al final també li sobraven pebrots. (JuanMa) 2n