RobClau

Era immensament ric. Tenia més diners dels que es poden arribar a gastar en un milers de vides. Havia viscut sempre en una bombolla daurada a cavall entre dues temporades: la d´hivern com a intern en una prestigiosa escola de jesuites que educava els cadells de les famílies de l´èlit, i la dels estius a la casa pairal.

Allà conegué en Claudi, fill de la majordoma. Dels seus jocss varen ésser els estius al vast jardí de la finca on compartiren els únics moments de llibertat fora la rigidesa hivernal.

El temps avançava implacable tornant canviants les seves circumstàncies. Els nens eren dos adolescents que fruïen en els seus estius. L´amistat donà lloc a un sentiment sustentat en arrels més profundes, que tenia en la glorieta sota el roure mil.lenari el seu amagatall perfecte. La primera mirada diferent, el primer contacte amb la mà. En la glorieta tan sols ells i tota la nuesa d´un sentiment, al qual temien i avariciaven. Varen evolucionar al mateix temps i sentiren compassats i al uníson el despertar del seu cos a noves sensacions.
Cada pam de pell era un enorme i verge jardí sense explorar i amb infinites possibilitats. Aprengueren junts en cada nova descoberta durant aquells estius de llum.

Després dels estudis vingué forçosament el casament, una necessitat premiant en el cas d´un hereu. En Claudi va entendre, i la seva relació continuà intermitentment tots els estius. La terra ja havia estat llaurada i la llavor havia germinat, com una mala herba.

Tan sols una persona violà el seu íntim secret. La mare estava intrigada per saber on radicava la seva felicitat, que evidentment no es trobava en un matrimoni concertat. Els descobrí una tarda en la glorieta i no va dir res. Va evitar l´escàndol que una família de la seva posició no es podia permetre. I com a dona bregada en l´apariència i en la discreció ho silencià com havia fet d´antuvi les dones de la família.

El degoteig d´anys continuà inacabable amb el seu torrent successiu de dies. Les estacions mudaven el paisatge. El roure mil·lenari que, impertorbable, donava ombra a la glorieta, canviava el vestit. Les canes ja poblaven els seus cabells, i encara s´estimaven.

Només els podia separar una malaltia devastadora i cruel que ni tots els diners del món podia contentar. En Robert va travessar el darrer tràngol rodejat per una dona i uns fills expectants, però amb el nom d´en Claudi als llavis.

Es va morir alleugerit, en un darrer son. No va marxar trist, sinó saciat d´amor.

Havia llegat la casa pairal que abans havia estat dels seus avantpassat als seus descendents. En un sobre lacat en blanc el nom d´en Claudi, fill de la majordoma. Dins els sobre, un enigma en tres paraules "Busca i Trobaràs". En Robert li proposava un nou joc.

El Claudi va buscar en l´únic lloc on varen existir i on tot va ésser possible. La glorieta dessota el roure mil·lenari. A l´entrada "RobClau", els seus noms que gravaren enllaçats el dia que varen saber que s´estimarien sempre. I una xifra RC524321. En Claudi va saber que era la numeració d´una caixa de seguretat en una sucursal bancària, que descobrí contenia la numeració d´un compte corrent.

Ara tenia més diners dels que mai no s´arribaria a gastar.

Era immensament ric i feliç.

La Presentació del Llibre

Aquesta és la presentació que es va fer per a l'esdeveniment, imatges que són pinzellades de cada història.

Llibre ksandra

View more presentations from guest554a5d.

Les 20 paraules de l'abril (abans del llibre!)

22è Certamen de Microrelats: ESTRÈS

Les tres!!! Aquest roncant com un tronc i jo sense dormir. Començo la nova feina d’aquí tres hores. Quins nervis, Bffff!!! (Eduard)

P.D. Mi amol: toy fatá, toy susia, toy tonta, toy agobiá. Toy cansiiiina. ¡Dame miaja estrés po fabó mi negro! (Ramon T.) 3r

Em marejoooo!!!, cridava el cargol estressat rodolant tobogan avall. Una mà petita l’agafà per la closca per tornar-lo al cim. (Teresa) 2n

Una dona i dues exs son tres, tres fills, tres hipoteques, tres feines per poder-les pagar, tres...tres...tres... estresssss (Rosa)

Vansthofenn la passa a Hansshutten, aquest a Forsfhotten que la col·loca als peus de Kuingholenn que dispara i ………. goooool!!! Quin estrès!!! (Concep)

Quin estrès! exclamà mentre s’asseia després de la jornada. A mi encara em quedava fer una rentadora, preparar el sopar... (Núria)

- “Trek-i”! Tens estrès a les tres!!.
- Estrès?. Res, una reunió.
- I tensió per emportar!!!
- Bajanades. “... na” fen, que vol dir fen “na ...” (Manel)

09:00 Niños al colegio
10:00 Reunión abogado
11:00 Visita notario
12:00 Ir al Paro
13:00 Recoger niños
13:30 Comida en casa mamá
14:30 Llevar niños colegio
15:00 Infarto (Ramon G.)

Levantarse, asearse y desayunar, hacer las compras, la limpieza, la comida, lavar, planchar, atender la familia... ¡trabajar fuera!....¡¡estres total!! (Mónica)

Sense treball ni calés, Quimet malalt, l’hipoteca vençuda; i m’he de preocupar del pobrissó futbolista estressat perquè no juga bé? (Juan Manuel)

- Senyor meu, el problema que té vostè és l'estrès...
- Si, doctor, "les tres" ex-dones que m'estan xuclant tota la pasta. (Sara) 1r