SOBRE L'AMOR 3

Estava raptada. Però crida’l, crida’l al vent i amb ell arribà.

La princesa contemplava espantada l’enfrontament entre el cavaller i el drac; estava recolzada en una immensa pedra, la roba mig estripada, la cara bruta per les llàgrimes de ràbia i quasi afònica de tant cridar demanant ajuda. I l’ajuda havia arribat. Saltant davant del segrestador va obligar a la bèstia salvatge a deixar-la anar. Ara, pregava perquè la victòria es decantés del costat de la noblesa.

El drac i el cavaller es desafiaven mirant-se als ulls mentre voltaven en cercle, el cavaller agafava l’espasa amb les dues mans i enfilava la punta cap el cor de l’enorme llangardaix. Ell responia ensenyant els ullals i rascant el terra amb les ungles. En Jordi cridava malediccions, intentant que l’animal iniciés l’atac. El saure responia amb brams aterridors.

La princesa plorava amb singlots, mig per ella, mig per la baralla. El resultat de la batussa decidiria el seu futur més immediat, una balança on es pesava la vida i la mort; d’un costat l’espadatxí, de l’altre platet el drac. El sol, irrespectuós, es reflectia en tots dos alhora, els feixos de llums argentats de la cota de malles es diluïen en els reflexos verds de les escates. L’insolent vent també volia ser present en aquell extraordinari combat, movia els cabells de l’humà en un ball de bastons que els feia entre-xocar contra la seva envermellida cara, assecant la suor i enduent-se la pols que aixecaven.

Un altre crit de socors de la damisel·la ve fer que el drac s’enfilés cap endavant, envestint amb tota la seva grandària l’humà. Tots dos van rodar pel terra, el petit cos de l'humà va desaparèixer a sota les quasi transparents ales. Els clams de tot dos es van confondre en la xafogosa tarda i tot d’una va quedar tot quiet, la baralla semblava acabada. El presagi de la mort era present en l’assossec del moment. Durant força estona la princesa va quedar totalment trasbalsada per la més que probable mort del seu salvador. Un líquid llefiscós anava tenyint de grana el terra amb un averany funest.

Per fi va reaccionar, s’apropà al cavall per fugir i demanar ajuda, quan un xiulet va aturar la muntura. De sota l’ala del drac, va aparèixer el cavaller esquitxat per la sang de l’enorme animal. Sortí sà, provocatiu, sabent-se guanyador del combat més increïble en que ningú hagués participat. La espasa mig clavada al pit del drac semblava l’Escàlibur a la pedra, esperant que el rei Artús la treiés. L’animal, encara amb una espurna de vida va obrir un ull i mirà la bella humana; i va deixar anar una llàgrima que en caure a la sang va fer créixer un esbarzer, i d’entre les punxes, va florir la rosa més encisadora que mai nasqués de l’amor. El cavaller Jordi s’apropà i va tallar la flor, la va agafar amb les mans i l’olorà. Es dirigí cap a la espasa. Es quedà embadalit mirant la princesa, es girà i donà un cop de peu a l’arma per que s’enfonsés del tot, alhora que esmicolava la flor tancant el puny i rient grollerament.

La princesa s’agenollà plorant pel drac que va donar la vida intentant salvar-la de aquell destí tan cruel. I va marxar del lloc caminant lligada a la cua del cavall, ensopegant contínuament, penedint-se d’haver cridat, pensant que potser si hagés callat, el seu amic de la infantesa, el seu protector, el seu drac, encara seria viu.

Els micro de maig: un diàleg de 30 paraules

40è Certamen de microrelats: FAM

- Vens sol?

- Sí.

- Això que tens aquí és sang?

- Segurament.

- Quan deies “Tinc fam de la Victòria”, què volies dir exactament?

- Que volia ser el primer.

- En què?

- En tastar-la. (Teresa) 2n

Sopar ksandrístic, no fa massa divendres…

Famolenca, torno a casa. Em diu:

-Jo també tinc gana. I si… fa molts dies

-O.K. carinyo, però untat amb “famos”, tens unes mans…  (Eduard)

- Caos en Grecia  (CLIC)

- La reforma laboral…(CLIC)

- Nuevo rescate al banco…(CLIC)

- ¿Qué ves en la tele?

- Una película.

- ¿Cuál?

- Los juegos del hambre.(Juan Manuel)

- Àfrica et suggereix… gana, realitat...

- Aprendre a sobreviure en un desert i alimentar animals enormes no es ficció.

- La fam es gana sostinguda, com es destrueix?

- Tornant-se tots vegetarians o depredadors! (Manel)

- ¿Escuchas ese ruido? Acércate. ¿Lo oyes ahora? Es un susurro siniestro, indescriptible, aterrador.

- Sí... lo oí. ¡Ufff, qué miedo el siniestro e indescriptible ruido de tus vacías tripas! (Ramon G.) 3r

- Organitzem un sopar solidari pels que passen fam. Vols venir?

-  Si, és bona idea al menys faran un àpat!

- Bé, ells no vindran.

- Així el feu pels que ja estem tips? (Concep) 1r

- Intenta sobreviure.

- No em deixis sol.

- Sobreviu!

- No sense tu.

- Si ho fas estaré sempre dins teu.

- Ets el meu amic

- Ja no, tan sols sóc un  tros de carn. (Núria)

- Uf!, ni recordo quan va ser l’última vegada que vaig menjar...

- Collons! T’ho dic sempre que això de ser fanàtic del comerç just i caníbal és una bestiesa! (David) 3r

- Què, surt?

- No hi ha manera, tu!

- Res de res?

- Des del començament, només em vénen al cap en Carpanta i  "tinc ganona,capità"... però del micro, ni gota!!! (Sara)