17.10.09


DESPRES DELS COLORS


Desprès de fer els colors moltes vegades he pensat si en lloc de triant-se nosaltres el color, no van ser els color els que ens van triar a nosaltres.
Perquè no em direu que la Concep no es una dona de color vermell, el vermell del coratge, de la lluita per la supervivència el vermell de l'energia pura i de la força.
La Elvira tot ella és com una violeta menuda, discreta però plena de fragància que l'acompanya allà on ella és.
I la Teresa, li podríeu donar un altre color que no fos el rosa?
El Ramon, bé els Ramons, blanc i negre com un taula d'escacs. blanc negre, negre blanc escac i mat a l'avorriment i la tristor.
A L'Eduard jo li donaria el color, és a dir, els colors de l'arc de Sant Martí, per la seva manera alegre d'escriure i de jugar amb les lletres em recorda els abecedaris de tots color que es fan servir per ensenyar els nens a llegir.
La Mònica el color marron de una tassa de xocolata calenta, que et dona força i et reconforta, o bé com aquells bombons màgics que no necessites menjar-los per sentir la seva dolçor
La Núria encara no se li pot donar color perquè és com una poncella que mica a mica es va obrint i encara trigarà un temps a mostrar-nos el seu autèntic color.
En Manel el blau cel com las ones del mar, que no saps mai si venen o van, però quan t'hi acostumes t'encanta la seva remor.
La Rosa, jo mateixa, que per l'edat que tinc estic força verda, vull dir que encara estic tendre, no us ho sembla?
El Juan M el gris, però no el gris de la vulgaritat, és un altre gris, és el gris del cel quan està a punt de fer una tronada i un xàfec.
La Sara tampoc podia tenir un altre color, tot ella es com una tarongeta dolça, una nespra, un ganxito.
La Fina morat, el color de la saviesa, de la rebel·lió de les dones.
I en David, ai! en David! que podia tenir un altre color que no fos el groc, el color del sol, perquè com el sol, si t'hi estàs gaire estona agafes mal de cap, però també és el color de la crema catalana, el pa de pessic, la truita de patates, els pollets quan surten de l'ou, la caca dels nens petits, la flor de les mimoses, però sobretot el color de l'or.

Els "micro" del mes d'octubre

16è Certamen de Microrelats: EL PETÓ

Rés es pot comparar als petons que, cada nit, feia a les galtones tendres de les filles, mentre les amanyagava. Per irrepetibles! (Concep)

El petit esquimal es fregà el nas adolorit.
- Mama, vols parar de fer-me tants petons! Que ja sóc gran! (Teresa)

Li vaig fer un petó pensant que per fi havia trobat un príncep, ara vivim els dos en una bassa. (Núria) 1r

Embeleso en la mirada bucólica, temblor de extremidades, palpitar desbocado y respiración acelerada. Ese primer beso inolvidable, de tierna enamorada. (Mónica)

A mig sopar s’acomiadà de la colla i fent un petó al Jesús va marxar. L’home fosc conegué immediatament el seu objectiu. (Eduard)

El mirall li tornava una mirada llunyana. Poc a poc la seva boca oferia lleugerament un petó sagnant al vidre. (Ramon T.) 3r ex equo

Ella abraçava efusivament l’home, fins que aquest l’apartà gemegant:- Deixa de petonejar-me, Xita, que m’omples de babes! (Sara) 3r ex equo

Dos bocas entreabiertas exultantes de deseo, -chocan trenes de alta velocidad-, amasijo de labios retorciéndose, la humedad derrama carmín rojo. (Manel)

Anava cap aquella claror. De cop la humitat d'uns llavis al meu front em van tornar a la vida. (Fina)

- Be “so penco” a tu casa- , leyó la profesora de lengua de 1º de ESO en el examen de redacción. (Ramon G.)

Petons robats, petons enamorats, petons efímers. Afortunadament mai oblidaré el darrer que vaig donar a l’avi quan s’acomiadà al llit. (Juan Manuel)

Al meu marit i a mi ens agraden amb llengua, ben sucosos i cargolats... els petons? No, els bulls! (Rosa) 2n

Va arribar sobtada, amb una llambregada en tingué prou i els gèlids llavis al posar-se engoliren golosos tota la... ( FINS AQUI 19)LA 20. OPCIONS: 1. Vida – 2. Polla – 3. Piruleta – 4. Comodí del públic (David)