28.11.09

COLOR DE TURQUESA

Aquest estiu he tornat a l´Encalmada desfent el camí que vaig iniciar quan encara la força i l´il·lusió guiaven les meves passes. Seduït per la bohèmia d´un veler vaig salpar com un quixot valerós amb l´esguard fix en l´horitzó escortat per les gavines, solcant camins blau turquesa em va embriagar el torbador cant de les sirenes, deixant com a rastre el regust a salabror de la recança.
Vaig lliurar l´àncora tallant de soca-rel el cordó umbilical que m´unia a la infantesa, amb les dents si fes falta, desfent els nusos que em lligaven a la teva platja. En quin moment de la nostra història les paraules es tornaren retrets, les abraçades en acritud, els silencis en deserts?. Empés per una brúixola interior que em manava salvar totes les fronteres, amb fam de descobrir i conèixer, he travessat tots els oceans, desafiat tots els perills, he conegut la passió, la por, he sembrat la meva llavor, germinant l´amor.
Torno amb la pell clivellada per tantes batalles, els ulls savis de tanta vida apresa, les mans aspres per la feina fondejada, quan ja els teus ulls no em poden il·luminar com quan vetllaven els meus jocs mentre t´acaronava el càndid vaivé de les onades. LLavors tu eres el sol que enlluernava el centre del meu petit univers fet de retalls de rialles, diversió, inconsciència encara.
Per sempre formaràs part de l´essència de la cala, del seu paisatge encisador, dels pins altius, del vent que tot ho remou, de la dolça arena i de les aigües de color blau turquesa, com els teus ulls, mare.

20.11.09

Para ti, Mónica

Edició especial de Microrelats, tema: Mónica

Esta es una edición de microrelatos pensados para alguien muy especial. Queremos estar contigo, porque te queremos, porque Ksandra sin ti no es Ksandra, porque tu siempre estás, tan lejos pero tan cerca... Así que pon la música y empieza a jugar! Que tengas un dia estupendo! Feliz cumpleaños!



Habla sin gritar, susurrando. Tiene la palabra adecuada para cada momento. Marrón como bombón, cruza veloz el Atlántico, hasta mi corazón! (Concep)

Hacer años es como un rosal, que empieza por una rosa y Dios sabe cuantas hará, pero si lo sabemos cultivar, por muchos años que uno pueda hacer, el rosal cada año una rosa más hará. Moltes felicitats! (Elvira)

Entre registros de entradas y salidas llegó una voz, porteña, marrón. Luego, el tiempo la transformó de ciudadana a amiga. (Ramon G.)

De más allá del mar llegó un susurro de viento austral, y supe que los sentimientos no entienden de distancias, latitudes ni fronteras. (Teresa)

… materialmente lejana, espiritualmente cercana, directamente artista, especialmente anarquista, lunfardamente porteña, boludamente milonguera, sinceramente intuitiva, naturalmente melancólica, dulcemente cálida, entrañablemente cariñosa… ¡SENCILLAMENTE QUERIDA! (Eduard)

Una mujer andaba por la calle, pelo negro, tez "marrón", fumando un "fasso", se me acercó y dijo: Boluda, ¿cómo vas? (Sara)

Estás entre los garbanzos, las palabras, el bacalao, el vino, las risas, las complicidades, porqué Ksandra eres tú, dulce Mónica. (Núria)

Imposible decirte en veinte palabras todo lo que pienso de ti, Mónica, sólo sé que haces que sea mejor persona. (Juan Manuel)

Estic atontat com Cristòfol Colon, em miro el Mediterrani i penso en les índies... sobre tot en una... i la veig des d’una terrassa de Cambrils... (David)

De ti aprendí palabras que me llevaron lejos, donde el río es un león y el fuelle llora tangos. ¡Gracias Mónica! (Rosa)

El vent és el nostre aliat, no necessita brúixola per trobar-te, no perd el teu rastre i t’abraça en nom meu. Per molts anys! (Fina)

Un MÓN de MÓNICAS viatjant pel MÓN és una cosa bonICA, un MÓN de “osas cariñosas repartiendo besos” ¡es únICA! (Manel)

Partió de una voz ronca, con sueños desempaquetados, con dudas y vaivenes. Volverá. A contra corriente. Casi como de improvisto. (Ramon T.)

7.11.09

Els de novembre!

17è Certamen de microrelats: La Vida

Un llogaret a Judea, una estrella il·lumina la nit, la vida s’obre pas sagnant i amb ella neix un miracle. (Núria)

L’assegurança de mort em cobria la vida. O era al revés?. Jo què sé. Les matemàtiques i la lògica són estranyes. (David) 1r

- Jo, com bon mariner, tinc un amor a cada port!
- Jo, com bon advocat, preparo el divorci de la teva dona. (Sara)

La bona vida és cara, però és vida, n’hi ha una altra més barata, però allò ja no és vida. (Rosa) 3r ex equo

Electro pla. Deu minuts i llest. Ràpid, un capellà!!... llisco per un pendent fosc... Un sortint!! M’hi arrapo, m’arrapo a la vida. (Eduard) 3r ex equo

Salí con dificultad del oscuro y viscoso túnel, después me pegaron y cuando abrí los ojos, llegué definitivamente a este mundo cruel. (Ramon G.)

Del blanco al negro, la vida son colors, un arco iris que no rompe ni el ultravioleta si no le dejas. (Juan Manuel)

Un Martini rosat. De fons canta la Piaff. Miro la posta de sol i decideixo que avui la vida és d’aquest color. (Teresa) 2n ex equo

La vida, ¿qué es la vida?, una frase, "Es la vida y no la muerte, la que no tiene límites” (Mónica)

Té collons!!!, tota la vida pencant, demà en faig 65 i avui se'ls acut aplicar la llei... A treballar fins els 70!!! (Concep)

Casandra siempre traía alguna historia nueva que contar, Ramón le preguntó: ¿Vives o escribes? ¡¡Estoy viva para contarlo!!. (Manel)

Un roure i la seva ombra. Un got de vi. Una pell que espera les meves mans. Tota la vida. (Ramon T.) 2n ex equo