37è Certamen de microrelats: BÈSTIA
La meva bestieta disfressada de lloba ferotge no es veia com una bestiola negra, més aviat semblava un animaló de càrrega. (Manel)
Como peste el miedo se propagó por los poblados, el espanto exhibió su nefasta imagen agazapándose...¡¡ la bestia había despertado!! (Mónica)
Després d’hores esperant, per fi tenia aquella bèstia al centre de la diana. Fredament vaig disparar fins buidar tot el carregador. (Eduard)
La bèstia despertà després d’un llarg hivern; excitada, sortiria del cau quan les mans tremoloses acabessin de descordar l’últim botó. (Teresa) 1r
Apocalipsis:
Le reconoceréis por su número, formará parte de él y se esconderá entre adivinos y escritos.
Nacido: (24/06/1968), numerológicamente (6 6 6), actualmente en Ksandra. (Juan Manuel)
Jo pensava que era un pastís, però no, és un pallasso. Al crit de: _QUE BÈSTIA! encandila tot el públic. (Sara)
La bèstia em recordà un professor de llatí que mentre declinava els verbs, es netejava la cera de les orelles. (Núria)
La bèstia, adormilada, mig morta sota el baobab, anava sentint els xiscles de les ienes. Els mandrils, indiferents, follaven. (Ramon T.) 3r ex aequo
La gran bestiesa de la humanitat, és que les bèsties del primer món viuen millor que els infants del tercer món. (Concep) 3r ex aequo
És divendres, la fórmula màgica es diu Kassandra, amb ella desperta la bèstia que al llarg de la setmana resta adormida. (Fina)
La bèstia era tricèfala. Amb tres caps per pensar tothom la creia molt llesta. Llàstima que tingués migranya crònica! Coi! (David) 2n
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
