El dissabte dia 5 de juny, a les 9 del vespre, a l'auditori de l'Escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent, farem una lectura dels nostres relats de "COLORS", una passejada pel món particular i divers dels Ksandra, amb noves incorporacions i alguns canvis.
Aquí teniu l'enllaç amb el programa de les Enramades
http://www.sallent.cat/index.php?md=documents&id=1921&lg=cat
US HI ESPEREM!
15.5.10
La història en 20 paraules del maig
23è certamen de microrelats: XOCOLATA
5h. AM. Despierta cariño. ¡Es urgente! Nuestro hijo nacerá, con una mancha marrón. Rápido. ¡Tráeme una taza de chocolate caliente! (Concep)
Dius que era xocolata allò que tens al calaix? Si iaia! Doncs deu estar passada, perquè fa gust d’herba. (Rosa) 2n ex equo
Era un día de mucho calor, y la bruja de Hansel y Gretel se quedó sin casa. (Ramon G.) 2n ex equo
La serp estrangera s’embolicava: La sípia batega? el choco late? xoc o choque? lata o llauna?... bilingüisme o llengua bífida? (Teresa)
Quan l’addicció de la parella ja no siguin les meves dolces carícies sinó la dolçor de la xocolata desfeta... Hòstia, què faig? (Eduard)
- Yo me curo la depresión con chocolate con leche
- Yo con la leche del chocolate.
- ¿Cómo?
- Mi vecino el negro… (Juan Manuel) 2n ex equo
Una nit inoblidable, un sopar exquisit, un amant esplèndid, en acabar un relaxant bany amb xocolata. Mai havia menjat tant. (Núria)
¡A quién no le jode una dieta!... a todos. ¿Cómo se aguanta?, con un trocito de chocolate diario prescripto sabiamente. (Mónica)
Els cercles fets per la cullereta dins la tassa de xocolata em feien recordar aquell melic llunyà, rialler, desitjós, moll. (Ramon T.) 2n ex equo
Estoy en estado de “CHOC”, mi corazón LATE adelantado. Me falta la “O” que dibujan tus labios de besos de chocolate. (Manel) 1r
- A tu com t'agrada, blanca o negra?
- A mi dóna'm una negra ben potent...
- Jo t'estava parlant de xocolata
- Ah! (Sara) 3r
Fills de puta!!!... “Conoce el ultimo rincón sin civilizar”... si, i ara un bany de xocolateràpia... de puta mare... si no fossin antropòfags!!! (David)
5h. AM. Despierta cariño. ¡Es urgente! Nuestro hijo nacerá, con una mancha marrón. Rápido. ¡Tráeme una taza de chocolate caliente! (Concep)
Dius que era xocolata allò que tens al calaix? Si iaia! Doncs deu estar passada, perquè fa gust d’herba. (Rosa) 2n ex equo
Era un día de mucho calor, y la bruja de Hansel y Gretel se quedó sin casa. (Ramon G.) 2n ex equo
La serp estrangera s’embolicava: La sípia batega? el choco late? xoc o choque? lata o llauna?... bilingüisme o llengua bífida? (Teresa)
Quan l’addicció de la parella ja no siguin les meves dolces carícies sinó la dolçor de la xocolata desfeta... Hòstia, què faig? (Eduard)
- Yo me curo la depresión con chocolate con leche
- Yo con la leche del chocolate.
- ¿Cómo?
- Mi vecino el negro… (Juan Manuel) 2n ex equo
Una nit inoblidable, un sopar exquisit, un amant esplèndid, en acabar un relaxant bany amb xocolata. Mai havia menjat tant. (Núria)
¡A quién no le jode una dieta!... a todos. ¿Cómo se aguanta?, con un trocito de chocolate diario prescripto sabiamente. (Mónica)
Els cercles fets per la cullereta dins la tassa de xocolata em feien recordar aquell melic llunyà, rialler, desitjós, moll. (Ramon T.) 2n ex equo
Estoy en estado de “CHOC”, mi corazón LATE adelantado. Me falta la “O” que dibujan tus labios de besos de chocolate. (Manel) 1r
- A tu com t'agrada, blanca o negra?
- A mi dóna'm una negra ben potent...
- Jo t'estava parlant de xocolata
- Ah! (Sara) 3r
Fills de puta!!!... “Conoce el ultimo rincón sin civilizar”... si, i ara un bany de xocolateràpia... de puta mare... si no fossin antropòfags!!! (David)
4.5.10
Say Goodbye
Pensamientos en solitario...Mis hijos
Un recuerdo que muestra lo que somos, inmigrantes perpetuos que buscamos ese lugar en el mundo donde perder el miedo.
Cuatro hijos, ella y él, ella y él,… retazos de mi vida y un corazón que palpita por cuatro… cambiándome la vida aspirando el oxígeno de sus sueños.
Un duermevela eterno custodiando ilusiones para que su luz no se apague, ni se extingan tantos anhelos...
Volar y abandonar el nido, buscar otros aires bajo un mismo sol, cruzando mares y remontando montañas tratando de alcanzar su cúspide solitaria, para descubrir una tierra inmensa a sus pies, que andan y desandan caminos sabiéndose vivos.
Encrucijadas dolorosas para chocar con la indiferencia, egoísmos que voltean la cara mirando para otro lado, distintas lenguas, diferentes costumbres y manos,… manos que se extienden y ayudan desinteresadamente devolviéndoles los colores y ese verde de esperanza que late silente enjuagando lágrimas.
Tristeza por lo que se deja atrás y asombro por lo que devela la senda, siempre adelante.
Amor que vigila de cerca y de lejos, palabras mudas rebosantes de sentimientos, callan el aguijón de la angustia que los piensa en todo momento.
Están siempre aún cuando duermo y mientras el tiempo pasa, los años se acumulan y el sentir sigue floreciendo,…hoy son más que cuatro, hoy está Lizandro el nieto, que pequeño me devuelve el recuerdo de esos primeros pasos, que una vez dieron de mi mano sorteando obstáculos.
Mis hijos, mi nieto y éste querer ser sombra para seguir amparándolos entre mis brazos, dándoles mi vida si fuera necesario.
Los amo.
Mónik
1.5.10
UNA NOVA PRIMAVERA
Aquest matí m´ha despertat el cant dels ocells, anunciant una nova primavera, que donarà color als camps, inspiració als poetes, arguments als enamorats.
A la tardor et vaig conèixer, i a la primavera ja sabia que en mi ja no hi hauria un altre amor possible. I les altres dones se´t rifaven , des que havies deixat enrere els pantalons curts. Tenies tan bona planta, amb aquells ulls blaus i un caràcter fet per a guanyar-se la gent. I tú em vas escollir a mi. La única que et va saber dir no.
Junts vam passar una guerra i innumerables batalles i la mort del nostre Salvador. Et vas oblidar definitivament de mi. De fet el teu amor ja s´havia marcit, tal com una fràgil flor quan ha passat la primavera. Tú que havies estat tant apassionat.
Des de sempre sabia de l´existència de dones que se´t llençaven als braços i a les quals mai vas rebutjar, però vaig acceptar compartir-te per tal d´estar a la teva vora. Fins i tot quan ja no em tocaves.
Vaig assumir el paper de dona submissa i abnegada que parava el menjar a la taula, administrava el teu jornal a la fàbrica i alletava els teus fills, fins a quatre; Robusts, juganers, ferrenys. Tots tan diferents a tú.
En aquesta habitació que no és la nostra, al llit del costat, sento com respires agafant l´aire a glopades, amb la boca oberta com un peix.
Et faig un furtiu petó a la galta i sento que es remou alguna cosa en el meu profund interior, com quan m´estremia tota quan em tocaves.
Amb els ulls entelats per boires espesses, que ja no em miren. De fet feia molt de temps que ja no em miraves, des de molt abans que el llit t´atrapés en una darrera abraçada, com una amant gelosa i possessiva.
I jo que em passo els dies observant-te.
De fet, mai no havies estat tant meu.
Que més podria desitjar?.
A la tardor et vaig conèixer, i a la primavera ja sabia que en mi ja no hi hauria un altre amor possible. I les altres dones se´t rifaven , des que havies deixat enrere els pantalons curts. Tenies tan bona planta, amb aquells ulls blaus i un caràcter fet per a guanyar-se la gent. I tú em vas escollir a mi. La única que et va saber dir no.
Junts vam passar una guerra i innumerables batalles i la mort del nostre Salvador. Et vas oblidar definitivament de mi. De fet el teu amor ja s´havia marcit, tal com una fràgil flor quan ha passat la primavera. Tú que havies estat tant apassionat.
Des de sempre sabia de l´existència de dones que se´t llençaven als braços i a les quals mai vas rebutjar, però vaig acceptar compartir-te per tal d´estar a la teva vora. Fins i tot quan ja no em tocaves.
Vaig assumir el paper de dona submissa i abnegada que parava el menjar a la taula, administrava el teu jornal a la fàbrica i alletava els teus fills, fins a quatre; Robusts, juganers, ferrenys. Tots tan diferents a tú.
En aquesta habitació que no és la nostra, al llit del costat, sento com respires agafant l´aire a glopades, amb la boca oberta com un peix.
Et faig un furtiu petó a la galta i sento que es remou alguna cosa en el meu profund interior, com quan m´estremia tota quan em tocaves.
Amb els ulls entelats per boires espesses, que ja no em miren. De fet feia molt de temps que ja no em miraves, des de molt abans que el llit t´atrapés en una darrera abraçada, com una amant gelosa i possessiva.
I jo que em passo els dies observant-te.
De fet, mai no havies estat tant meu.
Que més podria desitjar?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
