Digueu-me pare, per què?

Digueu-me pare per què ?

Per què has permès que passés pel jardí de la vida embolcallada amb una fèrria cuirassa, com un guerrer preparat per no sé quina imaginària guerra.
Em vas donar una pell blanca i suau i cabells sedosos, i has permès que es marcissin sota aquet ferri mantell.
L'elm que cobria el meu cap tenia una ranura tan minsa que ben just em deixava veure el camí per no ensopegar, i que no m’ha deixat sentir el roser i el gessamí quant em cridaven amb el seu perfum, tampoc he pogut gaudir de la suau carícia de l'aire fresc del matí jugant amb els meus cabells, ni mes tard l'abraçada ardent del sol del migdia.
I ara que ja sóc tan enllà del camí, gairebé a la rocalla molt a prop de la terra erma... Ara em desprens de la cuirassa... ara, que sols puc mirar enrere imaginant el que podia haver estat si hagués pogut sentir la veu del roser i el gessamí. Ara ja només puc imaginar la dolçor del seu perfum i la tendra carícia dels seus pètals sobre la meva pell , ja només puc imaginar el meu cos estès sobre l'herba fresca, escalfat per l'ardent sol del migdia i potser las ales de mil papallones sobre la meva pell, omplint-la de color i de vida.
Ara això ja només pot ser nostàlgia o... potser un somni.
Però jo sé que hi tinc dret! i et demano que em deixis romandre més temps del que potser em pertoca en aquest últim tram del camí , no pots llençar-me a la terra erma sense haver gaudit dels colors i els perfums del teu jardí, deixa'm en aquest últim reducte del jardí on encara hi floreixen la violeta boscana, el romaní, la farigola i els narcisos silvestres, deixa'm gaudir del seu perfum, que potser no és tan dolç com el del gessamí però es fort i profund, potser més adient per una ànima ja una mica cansada .