Els microrelats del novembre

27è Certamen de microrelats: BUIT

Endevina endevinalla:
Tretze persones a taula,
trobem buits dos seients,
la resta escriuen sobre ells.
Qui són?
Jesús/Judes o Mónica/David (Juan Manuel)

De sobte el crit sense resposta, l'absència de sentiments que apedrega l'ànima sense pietat i s'esdevé el buit de la solitud. (Fina)

Tenía mucha tierra en la Habana que cambié por un bocadillo de nada sin pan. Bfff!!! Me puse a reventar de tanto vacío. (Eduard) 1r ex equo

Sentia un buit existencial tan gran, que decidí llançar-se al buit. Malauradament, va quedar penjat d'un arbre, fet un vuit. (Sara)

Añorar, evocar, recordar buenos momentos vividos, produce nostalgia y ella trae aparejado un vacío imposible de llenar convirtiéndolo en... nada. (Mónica)

Dos vuits separats pel signe de restar, miraven més enllà de l’igual
- Hi veus alguna cosa?
- Res, només el buit… (Teresa) 1r ex equo

Estava tan enamorat d’aquell buit il·legal que va escampar totes les malastrugances i es va ficar dintre content, rialler, trapella. (Ramon T.) 3r

Tancarien l’espai, buit, ingràvid. Omplirien del goig de deu deus ibers tots els forats del seus cossos, sis, set, vuit vegades. (Manel)

Guanyà el candidat amb el programa més buit en idees, però la càmera l’adorava. Amb aquella forma encisadora de mirar-la... (Núria) 2n

L’aranya estava teixint la seva tela, balancejant-se d’una banda a l’altra. Però un cop d’aire la va fer caure al buit. (Ramon G.)