K.S.P. (Colors, 3r aniversari)

KSANDRA SERVEIS PERSONALS

Fa temps que vaig cremat. No recordo la darrera vegada que vaig satisfer les meves necessitats més íntimes. Ah sí!, ja fa un any d’aquella macroorgia al celler del Sató. Em vaig ajuntar amb una gent poc corrent, una mica extravagants sí que ho eren, la veritat. Van servir una mica de vi rus i tots vam fer barbaritats inconfessables. Un any d’abstinència és massa i tinc ganes de tornar-hi altre cop, i perquè no, amb aquell grupet de gent, que tot i que eren bastant frikis, sobretot les dones anaven molt embalades.
Després de tant temps, només recordo vagament el nom del grup, així que el busco al Google i em surt com a resultats: una pornostar, un llibre publicat, pel·lícules XXX, un bordell... No ho sé, segur que no ho he escrit bé, però… això del bordell té la seva gràcia. Amb la cremor que porto al cos potser que hi faci una ullada…
_ _ _

París. Ambient bohemi dels anys 30. Pintors, poetes, cafès i tertulians animen els boulevards. En un carreró amagat rera Notre-Dame hi trobo l’adreça buscada. Una discreta placa clavada al costat d’un portal m’informa que allà és “Ksandra Serveis Personals”. Empenyo una porta sense timbre i em planto al hall. El sol s’acaba de pondre i mentre espero que m’atengui algú, les cançons de la Piaf fan de música de fons.
Al cap de poc apareix al fons del passadís. És alta i corpulenta. Rossa amb llavis de foc. Un cenyit corsé de tul negre li resalta les corbes. Botes negres de mitja cama. Guants negres també de pell.
- Bon jour Monsieur. Je suis Madame Poiret. Que’s que vous voulez?
Entre melodies, plomes, sedes i velluts estic tan atrapat que no sé què dir. Estic bloquejat i l’únic que se m’ocurreix és dir:
- Oferiu sexe?
- Oferim sensacions. No som professionals, per tant ho fem perquè ens ve de gust. No cobrem res tot i que una propina sempre és agraïda.
- Quina mena de sensacions?
- Això depèn del que escullis. Però t’asseguro que al·lucinaràs en colors.
Ja sabia que eren gent rara, però ara mateix no entenia res de res
- D’això... Era amb vosaltres que vaig compartir una bacanal amb vi rus?
- És cert però ara ens hem reciclat- Madame Poiret continuà tot seguit
- Veus aquest penjador de peu?
- Sí és clar.
- Com veus està ple de foulards,barrets, turbants… Cadascun d’un color diferent. I al darrera de cada color hi ha qui et farà experimentar en privat unes sensacions “sensacionals”. T’aviso que el “qui”, tant pot ser dona com home. A Paris no hi ha perjudicis. Què importa el sexe si la sensació és pura?
- És cert. De tota manera amb la cremor que porto a dins només puc imaginar-me un univers femení. Ho sento, no sóc tant modern…
Madame assentí comprensiva i em va convidar a triar i remenar aquelles teles. Li vaig mostrà la negra i la blanca
- Bona tria. Aquesta correspon a una negra, negra. És una dona pública, treballa per l’Administració. Ja saps que allò sí que és una casa de putes sense mestressa. Desxifrarà càlidament les teves emocions i t’acceptarà una propineta, en negre naturalment.
Fou casual però la tonada de la Piaf, sonà amb més força que mai.
- Aquesta altra és molt valuosa. És el blanc de totes les mirades. Com si d’una Geisha es tractés sap tocar, sap cuinar i es mou bé a l’escena. Tres qualitats distintes en una sola persona. Vaja com la Santíssima Trinitat. Al·lucinaràs amb la seva poesia, tant que tu mateix quedaràs amb la ment en blanc.
- També et puc suggerir el corbatí gris, correspon a mademoiselle Fifí. Gens espectacular però és la que rep més clients. Sempre volta. Avui és aquí, demà potser a Bilbao o Guadalajara. Nega les sensacions en blanc o negre. Per ella les sensacions són una escala de grisos…
Estic cansat i m’assento al sofà del racó. Madame m’ofereix un suc de taronja que accepto.
- Beu-te el suc i t’asseguro que fliparàs en colors. Et sentiràs tant lleuger com la dama que compartiràs. Una autèntica filigrana. Amb ella perdràs el món de vista tant que et semblarà que ets d’una altra galàxia, perquè canviaràs de cap a peus. Bé de “caps a peu”… No t’espantis, la dama taronja t’ho aclarirà
- Si vols tocar més de peus a terra pots triar la seda roja. Fa molt goig. És perfecte per lluir-la al restaurant, al teatre… Elegància natural i saber estar són les seves virtuts. Però compte que, en mig d’una reunió, et confessarà un desig a cau d’orella que et farà tornar vermell davant de tothom.
- Tan cremat com vas potser que et relaxis amb sensacions blaves. La senyoreta et regalarà imatges al·lucinògenes amb les que acabaràs solcant vertiginosament els cinc mars. No sabràs on ets ni cap on vas. Potser et marejaràs de tant navegar, però prova-ho. Al·lucinaràs a ritme de “blues”
- El cos demana marxa?... posa’t el barret groc. Tindràs una “performer” fora de sèrie que és la reina de la festa. Rodejada d’una aura de plomes grogues et farà perdre el sentit comú i vibraràs amb ella com mai ho hagis fet. Però com el Sol que representa és molt perillosa, terriblement perilosa… Si t’acostes massa et cremaràs.
- Al darrera del vel turquesa hi ha un tresor amagat al fons del mar que hauràs de descobrir. Sota l’aparença de serenitat i equilibri amb la dama turquesa reviuràs torbadores sensacions que mai haguessis imaginat. Ja saps… les aparences enganyen. Amb ella va arribar a aquest puticlub una bellesa africana. Li diuen la ”zsorra del desierto” És oriünda del Sàhara i com el seu origen, no te l’acabaràs mai i té el cos que abrasa. És ideal per a persones que van tan cremades com tú.
- Ho sento estic tan cansat que ja en tinc prou, necessito una mica de calma
Al darrera d’un biombo se sent una veu:
- Un altre que està cansat. Jo sí que estic cansada d’aquesta feina tan puta i sense cobrar…
Madame Poiret somrigué:
- És mademoiselle Lily, la del tul lila... Per qualsevol problema amb la clientela és la representant sindical del club. La rebel de la colla i a sobre feminista. La seva dialèctica lluitadora entusiasma als intel·lectuals i bohemis de l’àmbit de la “gauche divine” que vibren amb el seu domini de la llengua
- Et queden encara dos colors per escollir. Ja falta poc. Amb el verd t’impregnaràs del que és sa, natural, de l’olor del bosc i dels seus follets. La dama verda amb les seves històries de la vora del foc et donarà l’alegria al cos i l’assossec a l’ànima que necessites. Però compte amb la llengüeta que gasta la senyora. Amb els seus acudits verds et deixarà d’idèntic color.
El marron que et queda és considerable…
- La senyora és absent de cos, però el seu esperit envolta tots els racons d’aquest local. Amb la seva calidesa porteña a ritme de tango, t’obrirà l’ànima com una capsa de Pandora i en traurà totes les teves pors i misèries. És la “mamma” que mima. Però no te’n refiïs, sota aquest aspecte maternal hi ha la bèstia negra més bèstia que conec.
- Moltes gràcies per la detallada informació Madame Poiret. Heu aconseguit fer-me pujar els colors i alhora fer-me baixar la trempera. Sabia que ereu una colla rara, inclassificable, divertida i diversa, però Paris és massa sofisticat per a mi. Sóc més convencional. Jo només venia per un casquet normal i corrent, sense tantes pretensions…