SOBRE L'AMOR 4

Quan la Lluna era petita, era tan curiosa que remenava tots els armaris i calaixos de casa seva. Quan va aprendre a llegir, la seva curiositat la va portar a fullejar tots els llibres i revistes que trobava. Així, un dia, va agafar un llibre que tenia la seva mare, i passant els dits per sobre les lletres de la portada, va anar lletrejant: “ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES SÓN DE VENUS”.

_Així, es va dir per a ella mateixa- si el pare és de Mart i la mare de Venus, JO SÓC LA FILLA D’UNS EXTRATERRESTRES. I, a més, tinc nom de planeta. Per tant, JO TAMBÉ SÓC UNA EXTRATERRESTRE!

Des d’aquell dia, cada matí, quan la Lluna es rentava la cara, tenia por que quan es mirés al mirall, es veiés de color verd. Però de mica en mica se’n va anar oblidant. Fins que va arribar el dia que els seus pares, tot cofois i agafats de la mà, li van anunciar que tindria un germanet.

_Oh, no, un ALIEN! Un ALIEN!- va començar a cridar la Lluna.

I és que feia pocs dies, en un dels seus atacs de curiositat, havia espiat els pares quan es miraven una pel·lícula, en què d’una panxa que anava creixent com la de la seva mare, en sortia un monstre extraterrestre que li deien ALIEN! Entremig dels plors i sanglots de la Lluna, els seus pares van aconseguir explicar-li que allò que portava la seva mare a la panxa, no era cap alien ni res que s’hi assemblés, sinó que en sortiria un nen, fruit de l’amor que els seus pares es professaven.

Quan, anys més tard, la seva mare li recordava aquesta anècdota, la Lluna no podia parar de riure, tot i el mal que li feia el seu propi “alien” que portava al seu ventre quan se li clavava contra la bufeta. Potser si que els seu fill era fruit de l’amor, però en aquells moments ella només tenia mal d’esquena, mal de ronyons, mal de tot.

Potser si que era fruit de l’amor, però el seu havia sigut un amor fugisser, un amor que s’havia esvaït en el moment que la Lluna, es va plantejar si es veia passant la  seva vida al costat d’aquell home. I es va dir que no, ni s’hi veia un any, ni deu, ni tan sols un mes. I el va fer fora de la seva vida, sense dir-li que el seu amor de tres mesos escassos donaria fruit. La lluna només es veia estimant el seu fill, tot i la por terrible que tenia al dia que el seu petit “alien” decidís, tot curiós, sortir del seu ventre a explorar món.