6.1.12

LA PEIXERA

Estrenava any. Havia deixat enrere uns mesos replets de trasbalsos i convulsions amb la separació i l´Ere a l´empresa.
Mentre m´ennuegava amb el novè gra de raïm vaig formular un bon propòsit, cremar grasa acumulada, eliminar llast superflu, sentir renèixer l´energia que tenia esmorteïda.
M´estava ofegant entre el sopor i l´angoixa i necessitava desesperadament un ham on aferrar-me i ressurgir.
Aprofitaria el temps lliure que em deixaven els dos fills compartits i el treball en precari a l´empresa per anar a un gimnàs, d´instal´lacions modernes on la gent s´apuntava excitada per la crida de la novetat.
Hi anava quasi a diari, el millor dia , però, el diumenge. Podia matinar i tenia tota la piscina per a mi sola.
I no és que m´agradés molt nedar però la constància de classes de natació dels meus anys escolars van fer que encara que no fos una nedadora consumada sí podia encadenar una piscina rera l´altra en diversos estils.
Després de l´esforç i el cansament em submergia en un reparador bany a l´espa adjacent, un jacuzzi d´una forma sinuosament ovalada.
Les bombolles calentes em proporcionaven un pessigolleig divertit.
Un botó activava un salt d´aigua que em picava al´esquena i a l´espatlla donant un massatge estimulant.
M ´envaia una sensació de benestar relaxant fins que em vaig adonar que no estava sola.
Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.
Em va embriagar la seva virilitat i el seu tors nu i ben proporcionat com una tauleta de xocolata. I estava al meu costat. La meva imaginació emboirada va volar.
Feia molt de temps que no m´havien donat un petó d´aquells que et fan perdre la noció del temps i de l´espai.
I el tenia tan a prop, que allargant el braç el podia tocar, podia estar meu, dintre meu, tan sols estirant la mà. Només un simple i senzill gest. I que difícil. Per a mi tot un món ens separava.
I tan a prop que només un simple gest i trobar la boca oberta i després un petó humit, profund. Les nostres llengues entrellaçades en un ball vibrant.
I després els nostres cossos refregant-se, esquitxant aigua pertot.
El meu instint es despertà i ell va respondre a la crida del sexe primari.
I cavalcarem desesperada i freneticament junts.
El baf humit innundava l´estança.
Ell es posà les xancles i agafà la tovallola d´una revolada.
Em vaig quedar mirant com se n´anava mentre em col.locava el banyador., amb una respiració encara agitada.

Em vaig quedar sola , en remull.
Tots els diumenges al matí consecutivament he tornat a l spa. Encara que ell no hi ha tornat.


Sóc com un peix en una peixera, delerós de ser pescat.


Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.

31.12.11

ESTRANYAMENT

Sóc estranyament feliç.

No he aconseguit cap dels meus somnis,

si és que mai he somiat.


El meu present és rude i àrid, amb poques satisfaccions.

Tinc comptades estones de diversió i moltes d´esforç.


I tanmateix estic estranyament serena, més segura i forta

que abans.


He soportat les embranzides del temps i les seves

circumstàncies adverses.


No he estat contenta i quasibé mai feliç.


Però estic estranyament comformada,

no amb el que m´ha tocat viure , que podia haver estat

molt millor, sinó amb el que tinc, que podia haver estat infinitament

més bo.


Però després d´haver deixat definitivament enrere els fantasmes del passat,

penso que encara que la seva emprempta sigui inesborrable, ja no els anhelo i

no provoquen dolor, si més no com abans.


I sí, finalment desitjo viure, trepitjar camins, escoltar cançons, donar petons,

treballar, despertar cada matí i acompanyar la flor més bella en el seu despuntar.


En aquest present que com un regal, és tot el que tinc.



22.11.11

LES 20 DEL NOVEMBRE

35è Certamen de microrelats: COIXETA/CUIXETA

Aquelles cuixetes grassonetes, ben formades... podia sentir-ne el flaire, com gaudiria llepant-les, mossegant-les... però com sempre em van tocar les ales!! (Rosa)

Vaig sortir del cine, adormit, avorrit... Ja m’està bé... Mira, veure una peli de la Isabel Coixeta aquesta... Quin pal! (Ramon G.)

Juliol, fi de curs dels Ksandra a Barcelona, perfecte!!!De sobte... xafo merda: Cuixes al terra i coixeta tot el dia!!! (Concep) 2n

Vaig trobar un perdigó a la cuixeta, segur que abans de morir anava coixeta.Però aquell arròs amb perdiu era boníssim!!! (Concep)

Tam-tams a la selva. Hora de dinar. Dins d’una olla enorme hi fa xup-xup un missioner.
- Qui vol la cuixetaaaaa? (Teresa)

N’hi ha que es posen a cent somiant d’arreplegar una coixeta. Jo m’hi poso arreplegant una bona cuixeta al forn. (Eduard)

Les coixetes anaven arribant com si el fet no fos important. Agafant-se de les mans ballaren una sardana. (Ramon T.)

- T'agraden els meus pits?
- Els trobo una mica secs.
- Com dius???
- És que, sincerament, m'agraden més les cuixetes del pollastre. (Sara) 3r

Era “cojita” de cojines. Y no era un asunto de piernas sino de andares, balanceos eróticos y meneos que agitan. (Manel) 1r

Pobre coixeta, té la cuixeta mala. El metge va curar-li, després va posar-se una cuixeta a cada espatlla. Coixeta per tremolors. (Juan Manuel)

Es creia Déu, triomfador i arrogant, fins que l’os d’una cuixeta de pollastre s’entravessà pel camí, parant-se en el coll. (Núria)

15.10.11

ELS MICRO DE L'OCTUBRE

34è certamen de microrelats: MERDA

N’havia aixafat tanta que només pensava en agafar-ne una de ben grossa. Tingué una ressaca de merda durant tres dies. (Teresa)

Este microrelato lo generé “in situ”, leyendo el periódico cómodamente sentado y notando un íntimo apretón
-¡Mierda, una falsa alarma! (Eduard)

Los Ksandres repusieron"Colors" y yo por la distancia, no pude estar allí. ¡¡Vaya mierda esta de irme tan lejos!! (Mónica)

Quina merda de microrelat. Hi penso i res. L’envio. Espero que algú s’apiadi de mi i em doni un puntet. (Núria)

Suciedad una extraña compañera, cuando duermes bajo un puente te sientes basura irreciclable. No es mierda todolo que asquea. (Manel)1r

Vaig prendre dulco laxo, agua de carabañas, prunes, oli de ricino i res de res..., la merda del microrelat no sortia. (Ramon G.)2n

TITULAR: La Ministra Especial Recercadora D’ocupació Activa Dóna per CULpables als Empleats Mèdics Municipals En Règim D’interins Ajudants Tècnics Sanitaris. (Juan Ma)

Havia sortit de marxa, portava una merda com un piano. Tentinejava pel carrer, quan
notà quelcom llefiscós a la sabata. (Sara) 3r

18.9.11

HEM TORNAT! Els micro de setembre

33è Certamen de microrelats: CLAU

Agafà el clau posant-lo a la intersecció d’una marca en forma d’eMe. Donà un cop sec, i la sang començà a rajar. (Ramon G.)

Un dia l’escriptor trobà la clau del seu món màgic; des d’aleshores dedica inútilment la vida a buscar el pany. (Teresa) 2n ex aequo

L'ordinador demanava:
_ POSI LA CLAU
La Maria agafà la seva i l'incrustà a la pantalla.
Coi de jubilats de l'esplai!!!! (Sara) 1r

La paraula “clau” pot ser preludi d’una obertura de cames, però amb la paraula clau segur que obriràs un cor. (Eduard) 3r ex aequo

Quedàrem per fer un clau. Cinc parades de metro i de l´excitació a la decepció: la Casita Blanca havia tancat. (Núria)

- Un clau no es nega a ningú.
- Amb un no hi ha prou, perquè es quedi volant, com a mínim tres. (Manel)

Després de beure set cerveses, no acertava a penetrar-la; la mà li tremolava i la clau no trobava el forat del pany. (Concep)

Al primer clau s'adonà que el seu físic no aguantaria. Al segon es va deprimir. Aquell martell no li servia. (Ramon T.)

Sus manos acariciaban su cuerpo desnudo, palpando zonas que sólo su marido conocía. Después se la clavó. Masajista: 200 € (Juan Ma) 3r ex aequo

Amunt, no!! Una mica més avall, torna a provar-ho. Cap a la dreta, ara!! El quadre està perfecte. Clava el clau. (Fina) 2n ex aequo

Un clavo saca a otro clavo,… ¡pero no deja de ser un CLAVO! Y encima se oxida y termina corroyéndome. (Mónica)

14.9.11

FINALMENT

A la fi he descobert el meu lloc. Un lloc on em trobo bé, on la gent és afable i et saluda amb el somrís als llavis. I no et critiquen, ni et jutjen, ni parlen de tu. T´accepten i et volen, simplement.


Per fi he trobat el meu lloc. Un lloc on no hi ha presses i tot és lleugeresa, i el temps passa cadenciosament. I el tinc tot a les meves mans. Temps per a perdre, per badar, per aprofitar, temps per a pensar, per conversar, temps per guaitar, per somiar. Temps per al temps.


Finalment em sento lliure i comformada , llegint sota l´ombra d´aquest salze, en aquest lloc tan bonic i harmoniós on totes les meves cèl.lules encaixen a la perfecció.


Ara tan sols espero que vinguin a visitar-me les muses.

25.6.11

Les 20 paraules del juny

32è Certamen de Microrelats: PEBROT/S

- Entrà sense saludar, cridant ben fort:
- Un país amb pebrots!
Era un patriota o un maleducat?
- ...Maaarchando
Era… al frankfurt (Eduard) 1r ex aequo

Estic fins els pebrots, de pensar en els pebrots del puto microrrelat, total… perquè després guanyi la que ja sabeu… (Ramon G.)

La Nyora surt plorant de l’escola
- Mama, el pebrot nou pica!
- Però per què?
- Perquè diu que és de Padrón. (Teresa) 3r

La guinda fos que caigués a les calces. El verd del desig es va encendre –vermell, escalivat- per l’excitació. (Manel)

La mà es recreava en els pits, lliscant fins el melic, embriagats pel desig . S’obrí la porta. Enrogirem com pebrots. (Núria)

Van tenir els pebrots d'anarse'n a Siria i no fer els deures? A la pròxima castigats per mandrosos i xirivaines. (Ramon T.)

Sóc un indignat! Crec que hi ha massa cogombres per tant pocs pebrots! Perdoneu però algú ho havia de dir. (Concep) 1r ex aequo

Trist destí els esperava a l'entremaliat i al de cara vermella: tots dos van anar a parar a la cassola! (Sara)

Aromas de mi cocina. Pimientos verdes y rojos. Crudos en ensaladas, asados, fritos. En salsas, acompañando carnes, pastas, arroz. ¡Deliciosos! (Mónica)

Va abocar albergínies, tomàquets, enciams. La Merkel va rebre un “pepino” amb nota: Fica-te’l! Al final també li sobraven pebrots. (JuanMa) 2n