34è certamen de microrelats: MERDA
N’havia aixafat tanta que només pensava en agafar-ne una de ben grossa. Tingué una ressaca de merda durant tres dies. (Teresa)
Este microrelato lo generé “in situ”, leyendo el periódico cómodamente sentado y notando un íntimo apretón
-¡Mierda, una falsa alarma! (Eduard)
Los Ksandres repusieron"Colors" y yo por la distancia, no pude estar allí. ¡¡Vaya mierda esta de irme tan lejos!! (Mónica)
Quina merda de microrelat. Hi penso i res. L’envio. Espero que algú s’apiadi de mi i em doni un puntet. (Núria)
Suciedad una extraña compañera, cuando duermes bajo un puente te sientes basura irreciclable. No es mierda todolo que asquea. (Manel)1r
Vaig prendre dulco laxo, agua de carabañas, prunes, oli de ricino i res de res..., la merda del microrelat no sortia. (Ramon G.)2n
TITULAR: La Ministra Especial Recercadora D’ocupació Activa Dóna per CULpables als Empleats Mèdics Municipals En Règim D’interins Ajudants Tècnics Sanitaris. (Juan Ma)
Havia sortit de marxa, portava una merda com un piano. Tentinejava pel carrer, quan
notà quelcom llefiscós a la sabata. (Sara) 3r
15.10.11
18.9.11
HEM TORNAT! Els micro de setembre
33è Certamen de microrelats: CLAU
Agafà el clau posant-lo a la intersecció d’una marca en forma d’eMe. Donà un cop sec, i la sang començà a rajar. (Ramon G.)
Un dia l’escriptor trobà la clau del seu món màgic; des d’aleshores dedica inútilment la vida a buscar el pany. (Teresa) 2n ex aequo
L'ordinador demanava:
_ POSI LA CLAU
La Maria agafà la seva i l'incrustà a la pantalla.
Coi de jubilats de l'esplai!!!! (Sara) 1r
La paraula “clau” pot ser preludi d’una obertura de cames, però amb la paraula clau segur que obriràs un cor. (Eduard) 3r ex aequo
Quedàrem per fer un clau. Cinc parades de metro i de l´excitació a la decepció: la Casita Blanca havia tancat. (Núria)
- Un clau no es nega a ningú.
- Amb un no hi ha prou, perquè es quedi volant, com a mínim tres. (Manel)
Després de beure set cerveses, no acertava a penetrar-la; la mà li tremolava i la clau no trobava el forat del pany. (Concep)
Al primer clau s'adonà que el seu físic no aguantaria. Al segon es va deprimir. Aquell martell no li servia. (Ramon T.)
Sus manos acariciaban su cuerpo desnudo, palpando zonas que sólo su marido conocía. Después se la clavó. Masajista: 200 € (Juan Ma) 3r ex aequo
Amunt, no!! Una mica més avall, torna a provar-ho. Cap a la dreta, ara!! El quadre està perfecte. Clava el clau. (Fina) 2n ex aequo
Un clavo saca a otro clavo,… ¡pero no deja de ser un CLAVO! Y encima se oxida y termina corroyéndome. (Mónica)
Agafà el clau posant-lo a la intersecció d’una marca en forma d’eMe. Donà un cop sec, i la sang començà a rajar. (Ramon G.)
Un dia l’escriptor trobà la clau del seu món màgic; des d’aleshores dedica inútilment la vida a buscar el pany. (Teresa) 2n ex aequo
L'ordinador demanava:
_ POSI LA CLAU
La Maria agafà la seva i l'incrustà a la pantalla.
Coi de jubilats de l'esplai!!!! (Sara) 1r
La paraula “clau” pot ser preludi d’una obertura de cames, però amb la paraula clau segur que obriràs un cor. (Eduard) 3r ex aequo
Quedàrem per fer un clau. Cinc parades de metro i de l´excitació a la decepció: la Casita Blanca havia tancat. (Núria)
- Un clau no es nega a ningú.
- Amb un no hi ha prou, perquè es quedi volant, com a mínim tres. (Manel)
Després de beure set cerveses, no acertava a penetrar-la; la mà li tremolava i la clau no trobava el forat del pany. (Concep)
Al primer clau s'adonà que el seu físic no aguantaria. Al segon es va deprimir. Aquell martell no li servia. (Ramon T.)
Sus manos acariciaban su cuerpo desnudo, palpando zonas que sólo su marido conocía. Después se la clavó. Masajista: 200 € (Juan Ma) 3r ex aequo
Amunt, no!! Una mica més avall, torna a provar-ho. Cap a la dreta, ara!! El quadre està perfecte. Clava el clau. (Fina) 2n ex aequo
Un clavo saca a otro clavo,… ¡pero no deja de ser un CLAVO! Y encima se oxida y termina corroyéndome. (Mónica)
14.9.11
FINALMENT
A la fi he descobert el meu lloc. Un lloc on em trobo bé, on la gent és afable i et saluda amb el somrís als llavis. I no et critiquen, ni et jutjen, ni parlen de tu. T´accepten i et volen, simplement.
Per fi he trobat el meu lloc. Un lloc on no hi ha presses i tot és lleugeresa, i el temps passa cadenciosament. I el tinc tot a les meves mans. Temps per a perdre, per badar, per aprofitar, temps per a pensar, per conversar, temps per guaitar, per somiar. Temps per al temps.
Finalment em sento lliure i comformada , llegint sota l´ombra d´aquest salze, en aquest lloc tan bonic i harmoniós on totes les meves cèl.lules encaixen a la perfecció.
Ara tan sols espero que vinguin a visitar-me les muses.
25.6.11
Les 20 paraules del juny
32è Certamen de Microrelats: PEBROT/S
- Entrà sense saludar, cridant ben fort:
- Un país amb pebrots!
Era un patriota o un maleducat?
- ...Maaarchando
Era… al frankfurt (Eduard) 1r ex aequo
Estic fins els pebrots, de pensar en els pebrots del puto microrrelat, total… perquè després guanyi la que ja sabeu… (Ramon G.)
La Nyora surt plorant de l’escola
- Mama, el pebrot nou pica!
- Però per què?
- Perquè diu que és de Padrón. (Teresa) 3r
La guinda fos que caigués a les calces. El verd del desig es va encendre –vermell, escalivat- per l’excitació. (Manel)
La mà es recreava en els pits, lliscant fins el melic, embriagats pel desig . S’obrí la porta. Enrogirem com pebrots. (Núria)
Van tenir els pebrots d'anarse'n a Siria i no fer els deures? A la pròxima castigats per mandrosos i xirivaines. (Ramon T.)
Sóc un indignat! Crec que hi ha massa cogombres per tant pocs pebrots! Perdoneu però algú ho havia de dir. (Concep) 1r ex aequo
Trist destí els esperava a l'entremaliat i al de cara vermella: tots dos van anar a parar a la cassola! (Sara)
Aromas de mi cocina. Pimientos verdes y rojos. Crudos en ensaladas, asados, fritos. En salsas, acompañando carnes, pastas, arroz. ¡Deliciosos! (Mónica)
Va abocar albergínies, tomàquets, enciams. La Merkel va rebre un “pepino” amb nota: Fica-te’l! Al final també li sobraven pebrots. (JuanMa) 2n
- Entrà sense saludar, cridant ben fort:
- Un país amb pebrots!
Era un patriota o un maleducat?
- ...Maaarchando
Era… al frankfurt (Eduard) 1r ex aequo
Estic fins els pebrots, de pensar en els pebrots del puto microrrelat, total… perquè després guanyi la que ja sabeu… (Ramon G.)
La Nyora surt plorant de l’escola
- Mama, el pebrot nou pica!
- Però per què?
- Perquè diu que és de Padrón. (Teresa) 3r
La guinda fos que caigués a les calces. El verd del desig es va encendre –vermell, escalivat- per l’excitació. (Manel)
La mà es recreava en els pits, lliscant fins el melic, embriagats pel desig . S’obrí la porta. Enrogirem com pebrots. (Núria)
Van tenir els pebrots d'anarse'n a Siria i no fer els deures? A la pròxima castigats per mandrosos i xirivaines. (Ramon T.)
Sóc un indignat! Crec que hi ha massa cogombres per tant pocs pebrots! Perdoneu però algú ho havia de dir. (Concep) 1r ex aequo
Trist destí els esperava a l'entremaliat i al de cara vermella: tots dos van anar a parar a la cassola! (Sara)
Aromas de mi cocina. Pimientos verdes y rojos. Crudos en ensaladas, asados, fritos. En salsas, acompañando carnes, pastas, arroz. ¡Deliciosos! (Mónica)
Va abocar albergínies, tomàquets, enciams. La Merkel va rebre un “pepino” amb nota: Fica-te’l! Al final també li sobraven pebrots. (JuanMa) 2n
29.5.11
Els micro de maig
31è Certamen de Microrelats: FRONTERA
Y con la mirada perdida, dejó el cuchillo y cruzó la frontera que lo separaba del mundo de los cuerdos. (Fina) 2n
Tot era més senzill a la frontera dels seus llavis quan no hi havia res, no més aquell esglai finísim. (Ramon T.)
Just entre pit i cor, l’escot: mostrador -frontera de culpes- emmarcava la font dels desitjos... (Eros i sentiments) =J.M. Canalillo= (Manel)
Equivocó el camino al exiliarse en su soledad. Asqueado, decepcionado, cruzó esa frontera invisible que separa la razón de la locura. (Mónica) 3r
Riu-te’n de la “Frontera”, de la Gerdarmerie i dels Mossos d’Esquadra. De París a Sallent sols ens va aturar “El semàfor de Cabrianes”. (Concep) 2n
Havia arribat a la darrera frontera. Mentre queia per l’abisme inescrutable pensà que hauria estat millor haver-se quedat a casa. (Núria) 3r
El front era net quan sa jove dona l’ornamentà. Però preferia un pastis entre dos que una merda tot sol. (JuanMa) 3r
Hi havia clar de lluna, la gespa era fresca, l’aire càlid. Una mà tremolosa travessà lentament la frontera del melic... (Teresa) 2n
Amb esglai descobrim que riu enllà, hi ha uns éssers com nosaltres. Fan mala pinta. I si ens ataquen? Millor marcar territori. (Eduard)
Cruzaba la frontera para conseguir libros prohibidos que luego leía e intercambiaba con sus camaradas, pero nunca pensó que moriría por ello. (Ramon G.) 1r
Y con la mirada perdida, dejó el cuchillo y cruzó la frontera que lo separaba del mundo de los cuerdos. (Fina) 2n
Tot era més senzill a la frontera dels seus llavis quan no hi havia res, no més aquell esglai finísim. (Ramon T.)
Just entre pit i cor, l’escot: mostrador -frontera de culpes- emmarcava la font dels desitjos... (Eros i sentiments) =J.M. Canalillo= (Manel)
Equivocó el camino al exiliarse en su soledad. Asqueado, decepcionado, cruzó esa frontera invisible que separa la razón de la locura. (Mónica) 3r
Riu-te’n de la “Frontera”, de la Gerdarmerie i dels Mossos d’Esquadra. De París a Sallent sols ens va aturar “El semàfor de Cabrianes”. (Concep) 2n
Havia arribat a la darrera frontera. Mentre queia per l’abisme inescrutable pensà que hauria estat millor haver-se quedat a casa. (Núria) 3r
El front era net quan sa jove dona l’ornamentà. Però preferia un pastis entre dos que una merda tot sol. (JuanMa) 3r
Hi havia clar de lluna, la gespa era fresca, l’aire càlid. Una mà tremolosa travessà lentament la frontera del melic... (Teresa) 2n
Amb esglai descobrim que riu enllà, hi ha uns éssers com nosaltres. Fan mala pinta. I si ens ataquen? Millor marcar territori. (Eduard)
Cruzaba la frontera para conseguir libros prohibidos que luego leía e intercambiaba con sus camaradas, pero nunca pensó que moriría por ello. (Ramon G.) 1r
26.5.11
HA PASSAT L´AMOR
Ha passat l´amor.
Queden enrere les passejades pel parc,
Les tardes de música i ball,
els petons i les abraçades,
les llums de neó,
les revetlles a la claror de la lluna,
el festival de sensacions,
l´exaltació de les emocions,
la culminació dels desitjos,
la revolució d´hormones.
Ha passat l´amor.
Tornen les tardes ocioses en solitari,
asseguda en un banc,
tot i esperant la posta,
el buit i el silenci,
les nits deleroses d´algú al costat,
els dies sense esma per llevar-me,
ni ganes de despertar,
al teu nom a l´abisme dels llavis,
al desconcert i al neguit.
Ha passat l´amor.
Queden les ganes de tornar-hi,
per poder fer-ho bé,
aquesta vegada.
Queden enrere les passejades pel parc,
Les tardes de música i ball,
els petons i les abraçades,
les llums de neó,
les revetlles a la claror de la lluna,
el festival de sensacions,
l´exaltació de les emocions,
la culminació dels desitjos,
la revolució d´hormones.
Ha passat l´amor.
Tornen les tardes ocioses en solitari,
asseguda en un banc,
tot i esperant la posta,
el buit i el silenci,
les nits deleroses d´algú al costat,
els dies sense esma per llevar-me,
ni ganes de despertar,
al teu nom a l´abisme dels llavis,
al desconcert i al neguit.
Ha passat l´amor.
Queden les ganes de tornar-hi,
per poder fer-ho bé,
aquesta vegada.
RELATS ERÒTICS 4
Finalitza l´efervescència en el que és el centre de la vida social del poble. L´hostalera traspassa el lindar de la cambra . En el seu moment de privacitat es desvesteix mostrant la seva nuesa al mirall, que li retorna el reflex d´una dona de faccions agradables i proporcionades, enmarcades en uns ulls d´un blau límpid, ulls de gata en zel, vívament expressius i un somrís sempre al caire dels llavis. La pell conserva la tersura del prèssec desplegant una exhuberància de sines altives i cames com columnes.
Ja ha passat la cinquantena i és conscient que aviat deixarà d´ésser atractiva. Lluny d´afligir-se es sent alleugerida d´escapar de l´esclavitud de la bellesa.
Des que era una nena havia patit la mirada dels homes damunt d´ella, , les seves grolleries, i l´assetjament de qui actúa amb prepotència sabent-se superior.
Com si el fet de ser jove i bella fos una màcula que legitimés l´abús, l´agressió, i la possibilitat de corrompre.
Com si mai la bellesa pogués ser pura.
Envoltada en aquests pensaments l´hostalera s´endinsa en el llit escenari de tantes hores viscudes.
Va patir la primera i les demés nits que va passar amb l´hostaler.
Rude i maldestre amb una experiéncia mal apresa i mal adquirida es limitava a posar-se damunt d´ella movent-se i esbufegant, suant com un porc, tot nu, amb els mitjons posats. Aquells instants es feien interminables. Només desitjava treure-s de sobre aquell gran volum i que tot acabés.
Pensava que era el peatge que havia de pagar per tal de ser respectada i tenir seguretat económica.
Madur i físicament poc atractiu s´havia cansat de dur sol les regnes de l´hostal i la va escollir a ella L´havia salvat d´una vida destinada a administrar misèria. Com la que havia viscut a casa dels pares. Encara podia palpar en la pell el fred glacial viu d´aquells eterns dies d´hivern quan fins i tot la respiració es glaçava.
Ara tot el seu món és escalfor.
Encara que sempre dorm sola.
D´ençà la mort del seu home a qui la vida se li va escapar per la boca embolcallat en els seus braços enmig de sanglots de plor i desesperació, acompanyats per un trotar de cavall en el ventre , el del plançó que es sumava al dol per al pare que no coneixeria.
Poc temps després van nèixer uns desitjos latents i mai satisfets que tenia amagats dins la cambreta de la seva sexualitat i els va deixar escapar com un torrent en desbandada.
Arrassant-ho tot, i res no va ser igual.
El seu despertar coincidí amb l´estada d´un viatjant de comerç en l´hostal.
Devia olorar el desig en carn viva.
Començaren una espècie de gimnàstica sexual en les que descobrí el sexe més carnal i prosaic. Amb totes les seves variants.
Estava àvida de plaer i ho devorava tot, tenia fam
Ell no estava acostumat a les negatives i tot el que volia ho agafava o ho prenia .Arrogant, vanagloriat de si mateix, i un amant pèssim.
Egoista ,cercant el seu propi plaer , la va avesar a la penetració sense preliminars, a les mossegades, a les esgarrapades ,mai un petó. Sovint quan la tenia amorrada al seu paquet esmentava la seva dona. El detestava. I alhora es delia pel seu joc pervers, insà.
Havia quedat atrapada en la seva red d´escorpí, inoculat el seu verí fet de mentires i traició.
Va sortir d´´ aquesta relació malparada i encara més insatisfeta. Amb més ganes de sexe.
Inicià una vida de dona llicenciosa, sense moral ni fre. Utilitzava els homes com simples objectes sexuals, per tal de satisfer aquest incontrolable furor, encadenant els amants, que només importaven pel numero d´orgasmes li podien proporcionar.
Pero hi faltava l´ànima, el sentiment, fins que inicià una relació amb un home jove, amic del seu fill. Inexpert i ben dotat.
Tenia la força i la desimboltura de la joventut, i volia aprendre.
Sorprenentment ell li va ensenyar que el sexe pot ser bó , generós alegre, i positiu. En que el propi plaer es troba en el plaer de l´altre.
El sexe es convertí en un joc entre iguals, en l´acte de donació més gran.
Va aprendre que el sexe també és tendresa.
Per primera vegada no es sentia bruta, no s´havia de justificar ni d´avergonyir.
Es sentia viva i millor persona, satisfeta com mai ho havia estat abans.
Els seus petons l´alimentaven.
Disfrutà de tots els moments de la seva relació fins que l´enamorament es tornà amistad, i ell seguí el seu propi camí que no era l´hostal.
Ara que l´animal felí que habita en el seu interior està en repós després d´haver experimentat totes les formes de plaer, es troba bé en la seva pell de dona autosuficient
Està expectant , fruit de la seva condició de dona emancipada i alliberada.
Disfruta de la vida i de la seva nova conquesta, un senyor francès a qui va conèixer en un creuer per les illes gregues.
Ara l´acompanya en tots els viatges.
Mentre somia en el proper,
l´hostalera clou els ulls,
un sospir, en lleugeresa i plenitud.
Ja ha passat la cinquantena i és conscient que aviat deixarà d´ésser atractiva. Lluny d´afligir-se es sent alleugerida d´escapar de l´esclavitud de la bellesa.
Des que era una nena havia patit la mirada dels homes damunt d´ella, , les seves grolleries, i l´assetjament de qui actúa amb prepotència sabent-se superior.
Com si el fet de ser jove i bella fos una màcula que legitimés l´abús, l´agressió, i la possibilitat de corrompre.
Com si mai la bellesa pogués ser pura.
Envoltada en aquests pensaments l´hostalera s´endinsa en el llit escenari de tantes hores viscudes.
Va patir la primera i les demés nits que va passar amb l´hostaler.
Rude i maldestre amb una experiéncia mal apresa i mal adquirida es limitava a posar-se damunt d´ella movent-se i esbufegant, suant com un porc, tot nu, amb els mitjons posats. Aquells instants es feien interminables. Només desitjava treure-s de sobre aquell gran volum i que tot acabés.
Pensava que era el peatge que havia de pagar per tal de ser respectada i tenir seguretat económica.
Madur i físicament poc atractiu s´havia cansat de dur sol les regnes de l´hostal i la va escollir a ella L´havia salvat d´una vida destinada a administrar misèria. Com la que havia viscut a casa dels pares. Encara podia palpar en la pell el fred glacial viu d´aquells eterns dies d´hivern quan fins i tot la respiració es glaçava.
Ara tot el seu món és escalfor.
Encara que sempre dorm sola.
D´ençà la mort del seu home a qui la vida se li va escapar per la boca embolcallat en els seus braços enmig de sanglots de plor i desesperació, acompanyats per un trotar de cavall en el ventre , el del plançó que es sumava al dol per al pare que no coneixeria.
Poc temps després van nèixer uns desitjos latents i mai satisfets que tenia amagats dins la cambreta de la seva sexualitat i els va deixar escapar com un torrent en desbandada.
Arrassant-ho tot, i res no va ser igual.
El seu despertar coincidí amb l´estada d´un viatjant de comerç en l´hostal.
Devia olorar el desig en carn viva.
Començaren una espècie de gimnàstica sexual en les que descobrí el sexe més carnal i prosaic. Amb totes les seves variants.
Estava àvida de plaer i ho devorava tot, tenia fam
Ell no estava acostumat a les negatives i tot el que volia ho agafava o ho prenia .Arrogant, vanagloriat de si mateix, i un amant pèssim.
Egoista ,cercant el seu propi plaer , la va avesar a la penetració sense preliminars, a les mossegades, a les esgarrapades ,mai un petó. Sovint quan la tenia amorrada al seu paquet esmentava la seva dona. El detestava. I alhora es delia pel seu joc pervers, insà.
Havia quedat atrapada en la seva red d´escorpí, inoculat el seu verí fet de mentires i traició.
Va sortir d´´ aquesta relació malparada i encara més insatisfeta. Amb més ganes de sexe.
Inicià una vida de dona llicenciosa, sense moral ni fre. Utilitzava els homes com simples objectes sexuals, per tal de satisfer aquest incontrolable furor, encadenant els amants, que només importaven pel numero d´orgasmes li podien proporcionar.
Pero hi faltava l´ànima, el sentiment, fins que inicià una relació amb un home jove, amic del seu fill. Inexpert i ben dotat.
Tenia la força i la desimboltura de la joventut, i volia aprendre.
Sorprenentment ell li va ensenyar que el sexe pot ser bó , generós alegre, i positiu. En que el propi plaer es troba en el plaer de l´altre.
El sexe es convertí en un joc entre iguals, en l´acte de donació més gran.
Va aprendre que el sexe també és tendresa.
Per primera vegada no es sentia bruta, no s´havia de justificar ni d´avergonyir.
Es sentia viva i millor persona, satisfeta com mai ho havia estat abans.
Els seus petons l´alimentaven.
Disfrutà de tots els moments de la seva relació fins que l´enamorament es tornà amistad, i ell seguí el seu propi camí que no era l´hostal.
Ara que l´animal felí que habita en el seu interior està en repós després d´haver experimentat totes les formes de plaer, es troba bé en la seva pell de dona autosuficient
Està expectant , fruit de la seva condició de dona emancipada i alliberada.
Disfruta de la vida i de la seva nova conquesta, un senyor francès a qui va conèixer en un creuer per les illes gregues.
Ara l´acompanya en tots els viatges.
Mentre somia en el proper,
l´hostalera clou els ulls,
un sospir, en lleugeresa i plenitud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
