35è Certamen de microrelats: COIXETA/CUIXETA
Aquelles cuixetes grassonetes, ben formades... podia sentir-ne el flaire, com gaudiria llepant-les, mossegant-les... però com sempre em van tocar les ales!! (Rosa)
Vaig sortir del cine, adormit, avorrit... Ja m’està bé... Mira, veure una peli de la Isabel Coixeta aquesta... Quin pal! (Ramon G.)
Juliol, fi de curs dels Ksandra a Barcelona, perfecte!!!De sobte... xafo merda: Cuixes al terra i coixeta tot el dia!!! (Concep) 2n
Vaig trobar un perdigó a la cuixeta, segur que abans de morir anava coixeta.Però aquell arròs amb perdiu era boníssim!!! (Concep)
Tam-tams a la selva. Hora de dinar. Dins d’una olla enorme hi fa xup-xup un missioner.
- Qui vol la cuixetaaaaa? (Teresa)
N’hi ha que es posen a cent somiant d’arreplegar una coixeta. Jo m’hi poso arreplegant una bona cuixeta al forn. (Eduard)
Les coixetes anaven arribant com si el fet no fos important. Agafant-se de les mans ballaren una sardana. (Ramon T.)
- T'agraden els meus pits?
- Els trobo una mica secs.
- Com dius???
- És que, sincerament, m'agraden més les cuixetes del pollastre. (Sara) 3r
Era “cojita” de cojines. Y no era un asunto de piernas sino de andares, balanceos eróticos y meneos que agitan. (Manel) 1r
Pobre coixeta, té la cuixeta mala. El metge va curar-li, després va posar-se una cuixeta a cada espatlla. Coixeta per tremolors. (Juan Manuel)
Es creia Déu, triomfador i arrogant, fins que l’os d’una cuixeta de pollastre s’entravessà pel camí, parant-se en el coll. (Núria)
22.11.11
15.10.11
ELS MICRO DE L'OCTUBRE
34è certamen de microrelats: MERDA
N’havia aixafat tanta que només pensava en agafar-ne una de ben grossa. Tingué una ressaca de merda durant tres dies. (Teresa)
Este microrelato lo generé “in situ”, leyendo el periódico cómodamente sentado y notando un íntimo apretón
-¡Mierda, una falsa alarma! (Eduard)
Los Ksandres repusieron"Colors" y yo por la distancia, no pude estar allí. ¡¡Vaya mierda esta de irme tan lejos!! (Mónica)
Quina merda de microrelat. Hi penso i res. L’envio. Espero que algú s’apiadi de mi i em doni un puntet. (Núria)
Suciedad una extraña compañera, cuando duermes bajo un puente te sientes basura irreciclable. No es mierda todolo que asquea. (Manel)1r
Vaig prendre dulco laxo, agua de carabañas, prunes, oli de ricino i res de res..., la merda del microrelat no sortia. (Ramon G.)2n
TITULAR: La Ministra Especial Recercadora D’ocupació Activa Dóna per CULpables als Empleats Mèdics Municipals En Règim D’interins Ajudants Tècnics Sanitaris. (Juan Ma)
Havia sortit de marxa, portava una merda com un piano. Tentinejava pel carrer, quan
notà quelcom llefiscós a la sabata. (Sara) 3r
N’havia aixafat tanta que només pensava en agafar-ne una de ben grossa. Tingué una ressaca de merda durant tres dies. (Teresa)
Este microrelato lo generé “in situ”, leyendo el periódico cómodamente sentado y notando un íntimo apretón
-¡Mierda, una falsa alarma! (Eduard)
Los Ksandres repusieron"Colors" y yo por la distancia, no pude estar allí. ¡¡Vaya mierda esta de irme tan lejos!! (Mónica)
Quina merda de microrelat. Hi penso i res. L’envio. Espero que algú s’apiadi de mi i em doni un puntet. (Núria)
Suciedad una extraña compañera, cuando duermes bajo un puente te sientes basura irreciclable. No es mierda todolo que asquea. (Manel)1r
Vaig prendre dulco laxo, agua de carabañas, prunes, oli de ricino i res de res..., la merda del microrelat no sortia. (Ramon G.)2n
TITULAR: La Ministra Especial Recercadora D’ocupació Activa Dóna per CULpables als Empleats Mèdics Municipals En Règim D’interins Ajudants Tècnics Sanitaris. (Juan Ma)
Havia sortit de marxa, portava una merda com un piano. Tentinejava pel carrer, quan
notà quelcom llefiscós a la sabata. (Sara) 3r
18.9.11
HEM TORNAT! Els micro de setembre
33è Certamen de microrelats: CLAU
Agafà el clau posant-lo a la intersecció d’una marca en forma d’eMe. Donà un cop sec, i la sang començà a rajar. (Ramon G.)
Un dia l’escriptor trobà la clau del seu món màgic; des d’aleshores dedica inútilment la vida a buscar el pany. (Teresa) 2n ex aequo
L'ordinador demanava:
_ POSI LA CLAU
La Maria agafà la seva i l'incrustà a la pantalla.
Coi de jubilats de l'esplai!!!! (Sara) 1r
La paraula “clau” pot ser preludi d’una obertura de cames, però amb la paraula clau segur que obriràs un cor. (Eduard) 3r ex aequo
Quedàrem per fer un clau. Cinc parades de metro i de l´excitació a la decepció: la Casita Blanca havia tancat. (Núria)
- Un clau no es nega a ningú.
- Amb un no hi ha prou, perquè es quedi volant, com a mínim tres. (Manel)
Després de beure set cerveses, no acertava a penetrar-la; la mà li tremolava i la clau no trobava el forat del pany. (Concep)
Al primer clau s'adonà que el seu físic no aguantaria. Al segon es va deprimir. Aquell martell no li servia. (Ramon T.)
Sus manos acariciaban su cuerpo desnudo, palpando zonas que sólo su marido conocía. Después se la clavó. Masajista: 200 € (Juan Ma) 3r ex aequo
Amunt, no!! Una mica més avall, torna a provar-ho. Cap a la dreta, ara!! El quadre està perfecte. Clava el clau. (Fina) 2n ex aequo
Un clavo saca a otro clavo,… ¡pero no deja de ser un CLAVO! Y encima se oxida y termina corroyéndome. (Mónica)
Agafà el clau posant-lo a la intersecció d’una marca en forma d’eMe. Donà un cop sec, i la sang començà a rajar. (Ramon G.)
Un dia l’escriptor trobà la clau del seu món màgic; des d’aleshores dedica inútilment la vida a buscar el pany. (Teresa) 2n ex aequo
L'ordinador demanava:
_ POSI LA CLAU
La Maria agafà la seva i l'incrustà a la pantalla.
Coi de jubilats de l'esplai!!!! (Sara) 1r
La paraula “clau” pot ser preludi d’una obertura de cames, però amb la paraula clau segur que obriràs un cor. (Eduard) 3r ex aequo
Quedàrem per fer un clau. Cinc parades de metro i de l´excitació a la decepció: la Casita Blanca havia tancat. (Núria)
- Un clau no es nega a ningú.
- Amb un no hi ha prou, perquè es quedi volant, com a mínim tres. (Manel)
Després de beure set cerveses, no acertava a penetrar-la; la mà li tremolava i la clau no trobava el forat del pany. (Concep)
Al primer clau s'adonà que el seu físic no aguantaria. Al segon es va deprimir. Aquell martell no li servia. (Ramon T.)
Sus manos acariciaban su cuerpo desnudo, palpando zonas que sólo su marido conocía. Después se la clavó. Masajista: 200 € (Juan Ma) 3r ex aequo
Amunt, no!! Una mica més avall, torna a provar-ho. Cap a la dreta, ara!! El quadre està perfecte. Clava el clau. (Fina) 2n ex aequo
Un clavo saca a otro clavo,… ¡pero no deja de ser un CLAVO! Y encima se oxida y termina corroyéndome. (Mónica)
14.9.11
FINALMENT
A la fi he descobert el meu lloc. Un lloc on em trobo bé, on la gent és afable i et saluda amb el somrís als llavis. I no et critiquen, ni et jutjen, ni parlen de tu. T´accepten i et volen, simplement.
Per fi he trobat el meu lloc. Un lloc on no hi ha presses i tot és lleugeresa, i el temps passa cadenciosament. I el tinc tot a les meves mans. Temps per a perdre, per badar, per aprofitar, temps per a pensar, per conversar, temps per guaitar, per somiar. Temps per al temps.
Finalment em sento lliure i comformada , llegint sota l´ombra d´aquest salze, en aquest lloc tan bonic i harmoniós on totes les meves cèl.lules encaixen a la perfecció.
Ara tan sols espero que vinguin a visitar-me les muses.
25.6.11
Les 20 paraules del juny
32è Certamen de Microrelats: PEBROT/S
- Entrà sense saludar, cridant ben fort:
- Un país amb pebrots!
Era un patriota o un maleducat?
- ...Maaarchando
Era… al frankfurt (Eduard) 1r ex aequo
Estic fins els pebrots, de pensar en els pebrots del puto microrrelat, total… perquè després guanyi la que ja sabeu… (Ramon G.)
La Nyora surt plorant de l’escola
- Mama, el pebrot nou pica!
- Però per què?
- Perquè diu que és de Padrón. (Teresa) 3r
La guinda fos que caigués a les calces. El verd del desig es va encendre –vermell, escalivat- per l’excitació. (Manel)
La mà es recreava en els pits, lliscant fins el melic, embriagats pel desig . S’obrí la porta. Enrogirem com pebrots. (Núria)
Van tenir els pebrots d'anarse'n a Siria i no fer els deures? A la pròxima castigats per mandrosos i xirivaines. (Ramon T.)
Sóc un indignat! Crec que hi ha massa cogombres per tant pocs pebrots! Perdoneu però algú ho havia de dir. (Concep) 1r ex aequo
Trist destí els esperava a l'entremaliat i al de cara vermella: tots dos van anar a parar a la cassola! (Sara)
Aromas de mi cocina. Pimientos verdes y rojos. Crudos en ensaladas, asados, fritos. En salsas, acompañando carnes, pastas, arroz. ¡Deliciosos! (Mónica)
Va abocar albergínies, tomàquets, enciams. La Merkel va rebre un “pepino” amb nota: Fica-te’l! Al final també li sobraven pebrots. (JuanMa) 2n
- Entrà sense saludar, cridant ben fort:
- Un país amb pebrots!
Era un patriota o un maleducat?
- ...Maaarchando
Era… al frankfurt (Eduard) 1r ex aequo
Estic fins els pebrots, de pensar en els pebrots del puto microrrelat, total… perquè després guanyi la que ja sabeu… (Ramon G.)
La Nyora surt plorant de l’escola
- Mama, el pebrot nou pica!
- Però per què?
- Perquè diu que és de Padrón. (Teresa) 3r
La guinda fos que caigués a les calces. El verd del desig es va encendre –vermell, escalivat- per l’excitació. (Manel)
La mà es recreava en els pits, lliscant fins el melic, embriagats pel desig . S’obrí la porta. Enrogirem com pebrots. (Núria)
Van tenir els pebrots d'anarse'n a Siria i no fer els deures? A la pròxima castigats per mandrosos i xirivaines. (Ramon T.)
Sóc un indignat! Crec que hi ha massa cogombres per tant pocs pebrots! Perdoneu però algú ho havia de dir. (Concep) 1r ex aequo
Trist destí els esperava a l'entremaliat i al de cara vermella: tots dos van anar a parar a la cassola! (Sara)
Aromas de mi cocina. Pimientos verdes y rojos. Crudos en ensaladas, asados, fritos. En salsas, acompañando carnes, pastas, arroz. ¡Deliciosos! (Mónica)
Va abocar albergínies, tomàquets, enciams. La Merkel va rebre un “pepino” amb nota: Fica-te’l! Al final també li sobraven pebrots. (JuanMa) 2n
29.5.11
Els micro de maig
31è Certamen de Microrelats: FRONTERA
Y con la mirada perdida, dejó el cuchillo y cruzó la frontera que lo separaba del mundo de los cuerdos. (Fina) 2n
Tot era més senzill a la frontera dels seus llavis quan no hi havia res, no més aquell esglai finísim. (Ramon T.)
Just entre pit i cor, l’escot: mostrador -frontera de culpes- emmarcava la font dels desitjos... (Eros i sentiments) =J.M. Canalillo= (Manel)
Equivocó el camino al exiliarse en su soledad. Asqueado, decepcionado, cruzó esa frontera invisible que separa la razón de la locura. (Mónica) 3r
Riu-te’n de la “Frontera”, de la Gerdarmerie i dels Mossos d’Esquadra. De París a Sallent sols ens va aturar “El semàfor de Cabrianes”. (Concep) 2n
Havia arribat a la darrera frontera. Mentre queia per l’abisme inescrutable pensà que hauria estat millor haver-se quedat a casa. (Núria) 3r
El front era net quan sa jove dona l’ornamentà. Però preferia un pastis entre dos que una merda tot sol. (JuanMa) 3r
Hi havia clar de lluna, la gespa era fresca, l’aire càlid. Una mà tremolosa travessà lentament la frontera del melic... (Teresa) 2n
Amb esglai descobrim que riu enllà, hi ha uns éssers com nosaltres. Fan mala pinta. I si ens ataquen? Millor marcar territori. (Eduard)
Cruzaba la frontera para conseguir libros prohibidos que luego leía e intercambiaba con sus camaradas, pero nunca pensó que moriría por ello. (Ramon G.) 1r
Y con la mirada perdida, dejó el cuchillo y cruzó la frontera que lo separaba del mundo de los cuerdos. (Fina) 2n
Tot era més senzill a la frontera dels seus llavis quan no hi havia res, no més aquell esglai finísim. (Ramon T.)
Just entre pit i cor, l’escot: mostrador -frontera de culpes- emmarcava la font dels desitjos... (Eros i sentiments) =J.M. Canalillo= (Manel)
Equivocó el camino al exiliarse en su soledad. Asqueado, decepcionado, cruzó esa frontera invisible que separa la razón de la locura. (Mónica) 3r
Riu-te’n de la “Frontera”, de la Gerdarmerie i dels Mossos d’Esquadra. De París a Sallent sols ens va aturar “El semàfor de Cabrianes”. (Concep) 2n
Havia arribat a la darrera frontera. Mentre queia per l’abisme inescrutable pensà que hauria estat millor haver-se quedat a casa. (Núria) 3r
El front era net quan sa jove dona l’ornamentà. Però preferia un pastis entre dos que una merda tot sol. (JuanMa) 3r
Hi havia clar de lluna, la gespa era fresca, l’aire càlid. Una mà tremolosa travessà lentament la frontera del melic... (Teresa) 2n
Amb esglai descobrim que riu enllà, hi ha uns éssers com nosaltres. Fan mala pinta. I si ens ataquen? Millor marcar territori. (Eduard)
Cruzaba la frontera para conseguir libros prohibidos que luego leía e intercambiaba con sus camaradas, pero nunca pensó que moriría por ello. (Ramon G.) 1r
26.5.11
HA PASSAT L´AMOR
Ha passat l´amor.
Queden enrere les passejades pel parc,
Les tardes de música i ball,
els petons i les abraçades,
les llums de neó,
les revetlles a la claror de la lluna,
el festival de sensacions,
l´exaltació de les emocions,
la culminació dels desitjos,
la revolució d´hormones.
Ha passat l´amor.
Tornen les tardes ocioses en solitari,
asseguda en un banc,
tot i esperant la posta,
el buit i el silenci,
les nits deleroses d´algú al costat,
els dies sense esma per llevar-me,
ni ganes de despertar,
al teu nom a l´abisme dels llavis,
al desconcert i al neguit.
Ha passat l´amor.
Queden les ganes de tornar-hi,
per poder fer-ho bé,
aquesta vegada.
Queden enrere les passejades pel parc,
Les tardes de música i ball,
els petons i les abraçades,
les llums de neó,
les revetlles a la claror de la lluna,
el festival de sensacions,
l´exaltació de les emocions,
la culminació dels desitjos,
la revolució d´hormones.
Ha passat l´amor.
Tornen les tardes ocioses en solitari,
asseguda en un banc,
tot i esperant la posta,
el buit i el silenci,
les nits deleroses d´algú al costat,
els dies sense esma per llevar-me,
ni ganes de despertar,
al teu nom a l´abisme dels llavis,
al desconcert i al neguit.
Ha passat l´amor.
Queden les ganes de tornar-hi,
per poder fer-ho bé,
aquesta vegada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
