Els primers del 2010

19è Certamen de Microrelats: NAS

...Y pensar que aquello que lo acomplejó toda su adolescencia, hoy siendo un hombre, era su mayor atractivo... ¡Su nariz!! (Mónica) 3r ex equo

Tenia una berruga pilosa en un nas prominent, sempre l’acompanya una escombra. Un mal dia va marxar per la finestra. (Núria)

-Tu, no et colis! Quins nassos!
- Nassos no, un nas. Ma mare creia que tindria bessons, però mira, només vaig sortir jo. (Sara)

Amb tenasses el desnasà. Era Anastàsia, gallinassa anassequible. Germanastre d'Ignasi del Nàstic. Gimnasta nascuda a Bonastre, ara, la pesiganassos. (Juan Manuel)

El va estrènyer amb força contra seu i va tancar els ulls
- Begs! Què és això tan humit?
- Perdona, és que el nas em regalima. (Fina)

Feliz mota de polvo era, cuando ¡zasca!, me succionaron a una profunda cueva quedando pegada a un tibio y espeso magma verdeamarillento. (Eduard)

Hi entro decidit. El vi gira vertiginós sota meu. Les aromes esclaten, volen, em penetren... Aaaaaaahhh! Quin gust ser nas! (Teresa)

Avançava inexorable, indiferent al pànic que causava, envaint espais, anorreant distàncies... ella veient-se esclafada, digué: No calen petons! Amorra’t directament! (David) 2n

Canvia de color,
depèn si fa fred o calor.
Fa candeles i burilles si el propietari
és un senyor ordinari. (Rosa) 1r

De què va la història? Va d’un nas. Quin nas? Sí, del nas que té 365 dies. (Elvira)

¡Que trompa mas grande tienes!. Para olerte mejor, chatita. Y con dos narices se zampó otro chato de Moriles Montilla. (Manel) 3r ex equo

El Desembre congelat i el nen petit despullat!
Dos nassos l'escalfaven i no donaven abast!
Collons!!! Vestiu-lo, que ja n’estem farts! (Concep) 3r ex equo

Mientras ardía en la chimenea, descubrió que su vida era una farsa al mirar como le crecía la nariz a Gepetto. (Ramon G.)