UNA NOVA PRIMAVERA

Aquest matí m´ha despertat el cant dels ocells, anunciant una nova primavera, que donarà color als camps, inspiració als poetes, arguments als enamorats.

A la tardor et vaig conèixer, i a la primavera ja sabia que en mi ja no hi hauria un altre amor possible. I les altres dones se´t rifaven , des que havies deixat enrere els pantalons curts. Tenies tan bona planta, amb aquells ulls blaus i un caràcter fet per a guanyar-se la gent. I tú em vas escollir a mi. La única que et va saber dir no.

Junts vam passar una guerra i innumerables batalles i la mort del nostre Salvador. Et vas oblidar definitivament de mi. De fet el teu amor ja s´havia marcit, tal com una fràgil flor quan ha passat la primavera. Tú que havies estat tant apassionat.

Des de sempre sabia de l´existència de dones que se´t llençaven als braços i a les quals mai vas rebutjar, però vaig acceptar compartir-te per tal d´estar a la teva vora. Fins i tot quan ja no em tocaves.

Vaig assumir el paper de dona submissa i abnegada que parava el menjar a la taula, administrava el teu jornal a la fàbrica i alletava els teus fills, fins a quatre; Robusts, juganers, ferrenys. Tots tan diferents a tú.

En aquesta habitació que no és la nostra, al llit del costat, sento com respires agafant l´aire a glopades, amb la boca oberta com un peix.

Et faig un furtiu petó a la galta i sento que es remou alguna cosa en el meu profund interior, com quan m´estremia tota quan em tocaves.

Amb els ulls entelats per boires espesses, que ja no em miren. De fet feia molt de temps que ja no em miraves, des de molt abans que el llit t´atrapés en una darrera abraçada, com una amant gelosa i possessiva.

I jo que em passo els dies observant-te.

De fet, mai no havies estat tant meu.

Que més podria desitjar?.