Hi tornem! Els microrelats del setembre

25è Certamen de microrelats: PUSTÍMIA

Pustímia vers Pustínia, Importància de no confondre lletres:
tenia la tercera cana del manat
temia la tercera cama del mamat (Juan Manuel) 2n

_ Ezztàzz zzegur gue la deva dona no zze n'adonarà gue ezztàzz bodratxo guan adribis a casa?
_ Què t'hi aPUSTIMIES? (Sara)

Pustimia o pustinia que al fin y al cabo solo es una rayita menos. Pustinia es un estado... de ignorancia. (Manel)

Mare, he somniat una paraula: "Pustímia". És el petó que em dones abans de dormir, el primer dia de vacances. (Núria)

Me cago en la pustinia. Ya está bien de tanta ñopera ¿a caso pensabais que os ibais a petroquecer? ¡trópele! (Ramon T.) 1r

Potser si, potser no,
potser el del postis era jo.
Però si alguna cosa no sóc.
és PUSTÍMIA. Per favor!!! (Concep)

PUSTÍMIA: És el vòmit fulminant produït a l’ingerir una menja que ens fa una gran sensació de fàstic. Etimològicament significa bulímia de pústules… (Eduard)

Hidrofínia, metalàgia, soframínia, herbeclècia... recony, quin temari, massa assignatures! Saps què? Em sembla que deixaré la pustímia pel setembre. (Teresa) 3r

Sor Arminià va decidir fer pustímia per oblidar-se del món, però quan va acabar el món l’havia oblidat a ella. (Rosa)