Sento la nostàlgia del darrer dia de vacances.
Sota un sol esmorteït, caminant ran del mar, segueixo les teves petjades, decidides i valents, damunt la fina arena.
De tant en tant, una onada capriciosa arriba i les esborra.
La criatura de qui intueixo la teva mirada en el seu rostre, es pentina tot deixant enrere els somnis d´infantesa, albirant nous horitzons.
Un dia vàrem unir els nostres camins segellant un pacte.
Han estat anys de lluites, esforços, afanys.
Ens sentim cansats i desgastats pels anys. Fins i tot l´escull més imponent sucumbeix davant les escomeses del mar i del temps.
I tanmateix després de tanta lluita algun dia el mar esborrarà per sempre les nostres petjades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada