EL PRESENT QUE M´ACULL

I quina taula tan ben parada, repleta de viandes i de vins selectes aptes per als paladars més exquisits, servits en una cristalleria i en una vaixella dignes de les celebracions més solemnes, , disposades damunt una taula ovalada de grans dimensions, i atapaïda, envoltada d´unes cadires plenes, amb gent feliç, obertament desimbolta, disposta a la gatzara.
És Nadal i la família s´aplega, fa pinya. Al meu davant, a la banda oposada de la taula, qui va ser el meu marit i la seva dona. Ell esquiva la meva mirada mentre ella la busca esperant la meva complicitat. Mentrestant no pot disimular el seu nerviosisme amb un lleuger tremolor al llavi inferior. La seva mà dretana adornada per una àmplia varietat de gemmes descansa damunt la d´ell.
No puc recordar com el vaig conèixer, quan ens fèrem el primer petó, ni quan engendràrem el primer fill. Unes fotografies diuen que ens estimàrem i ara ni tan sols recordo el seu nom.
Tot va ser abans que les nostres vides canviessin per sempre.
Una boira enteladora, un revolt agut, la pèrdua del control, voltes i voltes, un abisme, caiguda en vertical. Foscor, silenci, buidor.
Finalment em vaig despertar del coma però havia passat molt de temps i la vida s´havia anat desenvolupant sense mi.
Els meus fills creixien sense mi.
El meu marit va estimar, una altra vegada, sense mi.
Quan vaig tornar no recordava res ni ningú. I tampoc sentia per res ni per ningú.
Era com una planta insensible que per tornar a ser persona havia d´aprendre a menjar, a caminar, a parlar. Havia d´aprendre de nou el que havia oblidat.
Com ara el nom dels meus pares, situats cadascun a cada extrem de la taula, dissimulant amb una ganyota un somriure.
I quins ulls més tristos. Quanta desolació damunt les seves espatlles. Plorant per mi, cuidant els meus fills, intentant que no m´oblidessin. Els dos al meu costat , creixent sols, aprenent sols,per a ells no deixo de ser una incòmoda figura.
La fatalitat em va prendre massa coses. Coses que no podré recuperar mai. Deixant-me sense afectes.
Tan sols tinc present, un present incolor i indolor. Que m´exaspera.