La paleta de la meva vida em transmeteix una gamma de colors que van del verd al gris en ordre i en sentit descendent.
El color verd m´evoca un estiu en què vaig fruir intensament del contacte amb la naturalesa i de l´amistat. El despertar d´unes ensacions que m´aportava una incipient joventut que estrenava com si estrenés un preciós vestit de festa.
El verd es tornà blau, el color de la maduresa a batzegades i de l´aprenentatge. Él de l´amor tranquil i el bes furtiu. El color d´una aparent placidesa i el d´un equilibri efímer.
El blau descendí als inferns del negre, el color d´un pou on em vaig veure abocada. El buit absolut, el patiment sord que s´arrapa a la pell i et xucla la vida.
Pur instint de supervivència, amb el devenir dels anys el negre derivà en gris. El color de la mediocritat assumida, el d´un vestit impermeable que cobreix tants de somnis no realitzats.
Gris tardoral, com un negre però sense dolor, és tanmateix el millor dels colors.
1 comentari:
El gris nace de la mezcla del negro y el blanco. Los opuestos como el yin y el yan, seducen por lo que sugieren.
Besazos maca.
Mónik
Publica un comentari a l'entrada