A l'abril un màxim de 30 paraules

39è certamen de microrelats: DENTS

Després d'explicar-li que les tenia grans per menjar-se-la millor, li clavà dentellada i se la menjà. Després, glopejà fluor. Fins i tot els llops es preocupen per les seves càries! (Sara)

Per les bodes de platí volíem encarregar dents noves. Però amb la crisis abaixaren les pensions. Ara per menjar carn he d’esperar que acabi i em passi la dentadura. (Juan Manuel) 2n

Desesperado cogió la maza y empezó a golpear los dientes, machacándolos uno a uno, con odio, hasta astillarlos y convertirlos en una masa uniforme. Al acabar la picada estaba lista. (Ramon G.)

Li queden poques dents, només dos magnífics ullals. Incomprensiblement es mor. Abans però, complirà el seu últim desig: anar a l’Àfrica... no vol desaparèixer sense tastar la sang de pigmeu. (Teresa)

El Pol es rentava les dents. Com ho fan per fer la pasta de dents amb ratlles?. Vaig fer veure que no el sentia, les mares no ho sabem tot!! (Fina)

No hi havia pany que se li resistís, era el millor lladre del món. Mai l’enxampaven, s’enduia poca cosa, però tothom sabia que havia passat. El seu pseudònim: Ratoncito Pérez. (David) 3r

Era noche de luna llena. La acorraló mirándola con fiereza, mostrándole los dientes la baba le caía por la comisura de la boca. Por amor lo besó, rompiendo el hechizo. (Mónica)

Li caigueren les dents menjant llonganissa. Desdentada, en l’autobús es trobà una nova dentadura. Amb ella sent un enorme desig de mossegar colls i olorar sang fresca. I aquells ullals!!!!! (Núria)

Amb el cap a les mans, acariciava el front, el contorn dels ulls, la silueta del nas, la barbeta... En adonar-se dels queixals corcats Hamlet no pogué començar el monòleg. (Ramon T. ) 1r

M’havia tocat dormir amb la iaia, feia calor i tenia set. La iaia era previsora, tenia un got d’aigua damunt la tauleta... Ostreeees... havia ficat les dents dins del got. (Rosa)

Deien ser persones independents
aviat descobrírem que eren dependents
doncs els capitostos estaven pendents
dels “regalets” rebuts. Eren tot dents (Eduard)

Los dientes de ajo navegaban entre chorizos de sangre y toda clase de semillas transgénicas ¡colmillos, como para espantar vampiros!. Gritó “dientes de sable” mientras masticaba con sus muelas de juicio. (Manel)

L’acomiadaren de la feina perquè s’havia quedat sense dents. Era la “riota” de tots! El llop desdentat, no es podia menjar ni a l’àvia ni a la caputxeta! (Concep)