38è Certamen de microrelats: GOTA
Gota a gota s'omplí, de cop es buidà, què és? (David)
Escamarlans, xoriço, cansalada i formatge brindaren entusiastes per la gota. (Ramon T.)
Sentía la gota caer sobre su cráneo, horadándolo. Luego, murió. (Ramon G.)
Una sola gota ho ha inundat? És que era freda. (Rosa) 1r
Patia un atac de gota. Tenia una gotera al sostre! (Sara)
Agotado prosiguió, con el gota a gota, copulando hasta desf@llecer. (Eduard)
Constipada, remenava la sopa.
- En voldràs?
- Depèn d’on caigui la gota. (Concep)
Una gota rodó por su mejilla, él no merecía más. (Mónica) 3r
El “gotas” era un torrat que segons ell, bevia poc. (Manel)
Aquella gota no colmó el vaso, era sólo una más. (Teresa) 2n
- Quin bombo!
- No era estèril?
- Això deia la gota analitzada. (Fina)
Assaborí la gota amb fruïció. Era l’última abans de l’afusellament. (Núria)
L’aixeta és com la polla, acabes i penja la gota. (Juan Manuel)
12.2.12
Febrer, 20 paraules encara...
37è Certamen de microrelats: BÈSTIA
La meva bestieta disfressada de lloba ferotge no es veia com una bestiola negra, més aviat semblava un animaló de càrrega. (Manel)
Como peste el miedo se propagó por los poblados, el espanto exhibió su nefasta imagen agazapándose...¡¡ la bestia había despertado!! (Mónica)
Després d’hores esperant, per fi tenia aquella bèstia al centre de la diana. Fredament vaig disparar fins buidar tot el carregador. (Eduard)
La bèstia despertà després d’un llarg hivern; excitada, sortiria del cau quan les mans tremoloses acabessin de descordar l’últim botó. (Teresa) 1r
Apocalipsis:
Le reconoceréis por su número, formará parte de él y se esconderá entre adivinos y escritos.
Nacido: (24/06/1968), numerológicamente (6 6 6), actualmente en Ksandra. (Juan Manuel)
Jo pensava que era un pastís, però no, és un pallasso. Al crit de: _QUE BÈSTIA! encandila tot el públic. (Sara)
La bèstia em recordà un professor de llatí que mentre declinava els verbs, es netejava la cera de les orelles. (Núria)
La bèstia, adormilada, mig morta sota el baobab, anava sentint els xiscles de les ienes. Els mandrils, indiferents, follaven. (Ramon T.) 3r ex aequo
La gran bestiesa de la humanitat, és que les bèsties del primer món viuen millor que els infants del tercer món. (Concep) 3r ex aequo
És divendres, la fórmula màgica es diu Kassandra, amb ella desperta la bèstia que al llarg de la setmana resta adormida. (Fina)
La bèstia era tricèfala. Amb tres caps per pensar tothom la creia molt llesta. Llàstima que tingués migranya crònica! Coi! (David) 2n
La meva bestieta disfressada de lloba ferotge no es veia com una bestiola negra, més aviat semblava un animaló de càrrega. (Manel)
Como peste el miedo se propagó por los poblados, el espanto exhibió su nefasta imagen agazapándose...¡¡ la bestia había despertado!! (Mónica)
Després d’hores esperant, per fi tenia aquella bèstia al centre de la diana. Fredament vaig disparar fins buidar tot el carregador. (Eduard)
La bèstia despertà després d’un llarg hivern; excitada, sortiria del cau quan les mans tremoloses acabessin de descordar l’últim botó. (Teresa) 1r
Apocalipsis:
Le reconoceréis por su número, formará parte de él y se esconderá entre adivinos y escritos.
Nacido: (24/06/1968), numerológicamente (6 6 6), actualmente en Ksandra. (Juan Manuel)
Jo pensava que era un pastís, però no, és un pallasso. Al crit de: _QUE BÈSTIA! encandila tot el públic. (Sara)
La bèstia em recordà un professor de llatí que mentre declinava els verbs, es netejava la cera de les orelles. (Núria)
La bèstia, adormilada, mig morta sota el baobab, anava sentint els xiscles de les ienes. Els mandrils, indiferents, follaven. (Ramon T.) 3r ex aequo
La gran bestiesa de la humanitat, és que les bèsties del primer món viuen millor que els infants del tercer món. (Concep) 3r ex aequo
És divendres, la fórmula màgica es diu Kassandra, amb ella desperta la bèstia que al llarg de la setmana resta adormida. (Fina)
La bèstia era tricèfala. Amb tres caps per pensar tothom la creia molt llesta. Llàstima que tingués migranya crònica! Coi! (David) 2n
22.1.12
PER AL MARC
Primer va ser la infantesa,
la dolçor, el cotó fluix,
els jocs, els pares.
I finalment el blanc que es torna negre,
el plor, les preguntes, el dol, i el record.
L´oblit mai,
la dolçor, el cotó fluix,
els jocs, els pares.
Dreprés vingué l´aprenentatge,
els estudis, la música,
els amics, la muntanya.I finalment el blanc que es torna negre,
el plor, les preguntes, el dol, i el record.
L´oblit mai,
mai l´oblit.
15.1.12
ELS PRIMERS MICRORELATS DE L'ANY
36è Certamen de microrelats: MOSSEGADA
Mordisquear, dientes como cuellos de pincel. Manos de araña para cortar lo justo con el vértice de las uñas, gemir. (Manel)
Donava voltes i voltes al voltant de l’ham, i al final el va mossegar amb gana. I va ser feliç. (Juan Manuel) 3r
Soy una incomprendida, todos temen mi mordisco, y estando presente, un tío muerde una manzana y se lleva la gloria. (Juan Manuel)
Empezó como un juego erótico, terminó trágicamente. Mordisqueó sus lóbulos, cuello, pechos, vientre,... mordió la nalga arrancando un trozo...¡¡riéndose!! (Mónica)
La mossegada fou traïdora i inoculà el verí de la ràbia, deia el titular. El periodista preguntà la raó i el gos respongué: l'home no és el meu millor amic. (David)
Blanca, olorosa i apetitosa, li vaig clavar una mossegada. Va ser inevitable. Era lluna plena i ella una rossa temptadora. (Núria)
Mordisco a mordisco, lentamente, imperceptiblemente, lleno de sensualidad, con ese aroma penetrante y agrio, enloquecedor, picante, áspero... viva el Roquefort. (Ramon T.)
De un mordisco le arrancó un ojo y al intentar tragarlo casi se ahoga... ¡la cruel venganza del peluche tuerto! (Teresa) 2n
Notà aquells llavis carnosos estranyament freds. De cop un precís mossec al coll l’estremí.
- Benvingut company, aquesta nit serà llarga (Eduard)
La iaia Marieta no escarmenta mai. Cada any per Nadal el mateix: mossegada als torrons i, catacrac! La dentadura enlaire. (Sara) 1r
Después del mordisco, la sangre resbalaba por la comisura de sus labios. La película terminó. En la sala un cuerpo se desangraba. (Ramon G.)
Mordisquear, dientes como cuellos de pincel. Manos de araña para cortar lo justo con el vértice de las uñas, gemir. (Manel)
Donava voltes i voltes al voltant de l’ham, i al final el va mossegar amb gana. I va ser feliç. (Juan Manuel) 3r
Soy una incomprendida, todos temen mi mordisco, y estando presente, un tío muerde una manzana y se lleva la gloria. (Juan Manuel)
Empezó como un juego erótico, terminó trágicamente. Mordisqueó sus lóbulos, cuello, pechos, vientre,... mordió la nalga arrancando un trozo...¡¡riéndose!! (Mónica)
La mossegada fou traïdora i inoculà el verí de la ràbia, deia el titular. El periodista preguntà la raó i el gos respongué: l'home no és el meu millor amic. (David)
Blanca, olorosa i apetitosa, li vaig clavar una mossegada. Va ser inevitable. Era lluna plena i ella una rossa temptadora. (Núria)
Mordisco a mordisco, lentamente, imperceptiblemente, lleno de sensualidad, con ese aroma penetrante y agrio, enloquecedor, picante, áspero... viva el Roquefort. (Ramon T.)
De un mordisco le arrancó un ojo y al intentar tragarlo casi se ahoga... ¡la cruel venganza del peluche tuerto! (Teresa) 2n
Notà aquells llavis carnosos estranyament freds. De cop un precís mossec al coll l’estremí.
- Benvingut company, aquesta nit serà llarga (Eduard)
La iaia Marieta no escarmenta mai. Cada any per Nadal el mateix: mossegada als torrons i, catacrac! La dentadura enlaire. (Sara) 1r
Después del mordisco, la sangre resbalaba por la comisura de sus labios. La película terminó. En la sala un cuerpo se desangraba. (Ramon G.)
6.1.12
LA PEIXERA
Estrenava any. Havia deixat enrere uns mesos replets de trasbalsos i convulsions amb la separació i l´Ere a l´empresa.
Mentre m´ennuegava amb el novè gra de raïm vaig formular un bon propòsit, cremar grasa acumulada, eliminar llast superflu, sentir renèixer l´energia que tenia esmorteïda.
M´estava ofegant entre el sopor i l´angoixa i necessitava desesperadament un ham on aferrar-me i ressurgir.
Aprofitaria el temps lliure que em deixaven els dos fills compartits i el treball en precari a l´empresa per anar a un gimnàs, d´instal´lacions modernes on la gent s´apuntava excitada per la crida de la novetat.
Hi anava quasi a diari, el millor dia , però, el diumenge. Podia matinar i tenia tota la piscina per a mi sola.
I no és que m´agradés molt nedar però la constància de classes de natació dels meus anys escolars van fer que encara que no fos una nedadora consumada sí podia encadenar una piscina rera l´altra en diversos estils.
Després de l´esforç i el cansament em submergia en un reparador bany a l´espa adjacent, un jacuzzi d´una forma sinuosament ovalada.
Les bombolles calentes em proporcionaven un pessigolleig divertit.
Un botó activava un salt d´aigua que em picava al´esquena i a l´espatlla donant un massatge estimulant.
M ´envaia una sensació de benestar relaxant fins que em vaig adonar que no estava sola.
Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.
Em va embriagar la seva virilitat i el seu tors nu i ben proporcionat com una tauleta de xocolata. I estava al meu costat. La meva imaginació emboirada va volar.
Feia molt de temps que no m´havien donat un petó d´aquells que et fan perdre la noció del temps i de l´espai.
I el tenia tan a prop, que allargant el braç el podia tocar, podia estar meu, dintre meu, tan sols estirant la mà. Només un simple i senzill gest. I que difícil. Per a mi tot un món ens separava.
I tan a prop que només un simple gest i trobar la boca oberta i després un petó humit, profund. Les nostres llengues entrellaçades en un ball vibrant.
I després els nostres cossos refregant-se, esquitxant aigua pertot.
El meu instint es despertà i ell va respondre a la crida del sexe primari.
I cavalcarem desesperada i freneticament junts.
El baf humit innundava l´estança.
Ell es posà les xancles i agafà la tovallola d´una revolada.
Em vaig quedar mirant com se n´anava mentre em col.locava el banyador., amb una respiració encara agitada.
Em vaig quedar sola , en remull.
Tots els diumenges al matí consecutivament he tornat a l spa. Encara que ell no hi ha tornat.
Sóc com un peix en una peixera, delerós de ser pescat.
Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.
Mentre m´ennuegava amb el novè gra de raïm vaig formular un bon propòsit, cremar grasa acumulada, eliminar llast superflu, sentir renèixer l´energia que tenia esmorteïda.
M´estava ofegant entre el sopor i l´angoixa i necessitava desesperadament un ham on aferrar-me i ressurgir.
Aprofitaria el temps lliure que em deixaven els dos fills compartits i el treball en precari a l´empresa per anar a un gimnàs, d´instal´lacions modernes on la gent s´apuntava excitada per la crida de la novetat.
Hi anava quasi a diari, el millor dia , però, el diumenge. Podia matinar i tenia tota la piscina per a mi sola.
I no és que m´agradés molt nedar però la constància de classes de natació dels meus anys escolars van fer que encara que no fos una nedadora consumada sí podia encadenar una piscina rera l´altra en diversos estils.
Després de l´esforç i el cansament em submergia en un reparador bany a l´espa adjacent, un jacuzzi d´una forma sinuosament ovalada.
Les bombolles calentes em proporcionaven un pessigolleig divertit.
Un botó activava un salt d´aigua que em picava al´esquena i a l´espatlla donant un massatge estimulant.
M ´envaia una sensació de benestar relaxant fins que em vaig adonar que no estava sola.
Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.
Em va embriagar la seva virilitat i el seu tors nu i ben proporcionat com una tauleta de xocolata. I estava al meu costat. La meva imaginació emboirada va volar.
Feia molt de temps que no m´havien donat un petó d´aquells que et fan perdre la noció del temps i de l´espai.
I el tenia tan a prop, que allargant el braç el podia tocar, podia estar meu, dintre meu, tan sols estirant la mà. Només un simple i senzill gest. I que difícil. Per a mi tot un món ens separava.
I tan a prop que només un simple gest i trobar la boca oberta i després un petó humit, profund. Les nostres llengues entrellaçades en un ball vibrant.
I després els nostres cossos refregant-se, esquitxant aigua pertot.
El meu instint es despertà i ell va respondre a la crida del sexe primari.
I cavalcarem desesperada i freneticament junts.
El baf humit innundava l´estança.
Ell es posà les xancles i agafà la tovallola d´una revolada.
Em vaig quedar mirant com se n´anava mentre em col.locava el banyador., amb una respiració encara agitada.
Em vaig quedar sola , en remull.
Tots els diumenges al matí consecutivament he tornat a l spa. Encara que ell no hi ha tornat.
Sóc com un peix en una peixera, delerós de ser pescat.
Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.
31.12.11
ESTRANYAMENT
Sóc estranyament feliç.
No he aconseguit cap dels meus somnis,
si és que mai he somiat.
El meu present és rude i àrid, amb poques satisfaccions.
Tinc comptades estones de diversió i moltes d´esforç.
I tanmateix estic estranyament serena, més segura i forta
que abans.
He soportat les embranzides del temps i les seves
circumstàncies adverses.
No he estat contenta i quasibé mai feliç.
Però estic estranyament comformada,
no amb el que m´ha tocat viure , que podia haver estat
molt millor, sinó amb el que tinc, que podia haver estat infinitament
més bo.
Però després d´haver deixat definitivament enrere els fantasmes del passat,
penso que encara que la seva emprempta sigui inesborrable, ja no els anhelo i
no provoquen dolor, si més no com abans.
I sí, finalment desitjo viure, trepitjar camins, escoltar cançons, donar petons,
treballar, despertar cada matí i acompanyar la flor més bella en el seu despuntar.
En aquest present que com un regal, és tot el que tinc.
22.11.11
LES 20 DEL NOVEMBRE
35è Certamen de microrelats: COIXETA/CUIXETA
Aquelles cuixetes grassonetes, ben formades... podia sentir-ne el flaire, com gaudiria llepant-les, mossegant-les... però com sempre em van tocar les ales!! (Rosa)
Vaig sortir del cine, adormit, avorrit... Ja m’està bé... Mira, veure una peli de la Isabel Coixeta aquesta... Quin pal! (Ramon G.)
Juliol, fi de curs dels Ksandra a Barcelona, perfecte!!!De sobte... xafo merda: Cuixes al terra i coixeta tot el dia!!! (Concep) 2n
Vaig trobar un perdigó a la cuixeta, segur que abans de morir anava coixeta.Però aquell arròs amb perdiu era boníssim!!! (Concep)
Tam-tams a la selva. Hora de dinar. Dins d’una olla enorme hi fa xup-xup un missioner.
- Qui vol la cuixetaaaaa? (Teresa)
N’hi ha que es posen a cent somiant d’arreplegar una coixeta. Jo m’hi poso arreplegant una bona cuixeta al forn. (Eduard)
Les coixetes anaven arribant com si el fet no fos important. Agafant-se de les mans ballaren una sardana. (Ramon T.)
- T'agraden els meus pits?
- Els trobo una mica secs.
- Com dius???
- És que, sincerament, m'agraden més les cuixetes del pollastre. (Sara) 3r
Era “cojita” de cojines. Y no era un asunto de piernas sino de andares, balanceos eróticos y meneos que agitan. (Manel) 1r
Pobre coixeta, té la cuixeta mala. El metge va curar-li, després va posar-se una cuixeta a cada espatlla. Coixeta per tremolors. (Juan Manuel)
Es creia Déu, triomfador i arrogant, fins que l’os d’una cuixeta de pollastre s’entravessà pel camí, parant-se en el coll. (Núria)
Aquelles cuixetes grassonetes, ben formades... podia sentir-ne el flaire, com gaudiria llepant-les, mossegant-les... però com sempre em van tocar les ales!! (Rosa)
Vaig sortir del cine, adormit, avorrit... Ja m’està bé... Mira, veure una peli de la Isabel Coixeta aquesta... Quin pal! (Ramon G.)
Juliol, fi de curs dels Ksandra a Barcelona, perfecte!!!De sobte... xafo merda: Cuixes al terra i coixeta tot el dia!!! (Concep) 2n
Vaig trobar un perdigó a la cuixeta, segur que abans de morir anava coixeta.Però aquell arròs amb perdiu era boníssim!!! (Concep)
Tam-tams a la selva. Hora de dinar. Dins d’una olla enorme hi fa xup-xup un missioner.
- Qui vol la cuixetaaaaa? (Teresa)
N’hi ha que es posen a cent somiant d’arreplegar una coixeta. Jo m’hi poso arreplegant una bona cuixeta al forn. (Eduard)
Les coixetes anaven arribant com si el fet no fos important. Agafant-se de les mans ballaren una sardana. (Ramon T.)
- T'agraden els meus pits?
- Els trobo una mica secs.
- Com dius???
- És que, sincerament, m'agraden més les cuixetes del pollastre. (Sara) 3r
Era “cojita” de cojines. Y no era un asunto de piernas sino de andares, balanceos eróticos y meneos que agitan. (Manel) 1r
Pobre coixeta, té la cuixeta mala. El metge va curar-li, després va posar-se una cuixeta a cada espatlla. Coixeta per tremolors. (Juan Manuel)
Es creia Déu, triomfador i arrogant, fins que l’os d’una cuixeta de pollastre s’entravessà pel camí, parant-se en el coll. (Núria)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
