RELATS SOBRE L'AMOR 1

LA TIETA   

La Berta no havia tingut massa sort en la seva vida afectiva. Sort que ara, al llindar de la vellesa, havia trobat l’estimació i l’afecte que fins avui no havia obtingut. 
De ben joveneta es va casar amb el Jimmy, un músic que es passava llargues temporades entre gires i concerts. El poc temps que era a casa el dedicava més a practicar amb el saxo que amb la Berta. L’enamorament inicial va anar-se esllanguint i poc a poc el sentiment de solitud va anar-la envaint fins a fer-se insuportable. Li va costar de prendre la decisió, però després de donar-hi voltes li va plantejar la disjuntiva: la música o ella. La separació fou amistosa, però aquella manca de companyia la rosegava per dins com un cuc… 
Mai ho va comentar a ningú de la feina, però li semblava que des de llavors ençà el Tommy, l’encarregat del magatzem, la mirava d’una manera especial. No feia massa de la separació i es feia la desentesa. No volia donar passes en fals i equivocar-se un altre cop. Sense buscar-ho coincidien, però, cada dia a la màquina dels cafès i de les mirades, el Tommy passà a les paraules:
- Bé Berta. El dimecres hem de tornar-hi a la tarda. Que et sembla si dinéssim plegats. S’enrojalí a l’instant i es quedà sense paraules. Aquell noi no estava pas malament. Es veia prou fort i amable… 
- Ostres, no sé que dir…bé potser sí, si de cas…ja t’ho diré. 
A partir d’aquell dia, almenys els dimecres se sentia una mica més acompanyada, si més no per dinar. Descobria en el Tommy una persona complaent i divertida que li feia passar una bona estona. I era tan alt i ben plantat…Els dimecres, s’ampliaren als dissabtes al vespre per anar a sopar i al cinema i també ¿per què no? per passar junts la nit. Per fi aquelles interminables nits de solitud s’havien acabat i ara tocava de gaudir-les. 
Un dissabte el Tommy la trucà per dir-li que no es trobava gaire bé i que no aniria a sopar. Altre cop sola. Una mica de paciència que només era una nit… Però com si fos malastruga, a la setmana següent, hi hagué una segona nit…
 - No saps el greu que em sap Berta, però tampoc podré venir. He de dur el meu pare a l’hospital
- Què li passa? 
- Està molt tapat i ha agafat febre
- A quin hospital aneu?
- Mmmmm. Al de l’Esperança.
No podia agafar el son aquell maleït segon dissabte i ja no suportava la solitud. Així que es vestí i se n’anà a trobar al Tommy. Almenys li faria companyia encara que fos al passadissos de l’hospital. 
- Doncs no senyora, no hi ha hagut cap ingrés amb aquest cognom. Ho sento. –li digué taxativa la dona del taulell 
Aquelles paraules i el to emprat feren nià la sospita al cor de la Berta. 
-Hospital de l’Esperança, quina broma. Deu ser de la des-esperança –se li escapà. 
Les noves excuses que anava rebent del Tommy eren l’evidència del seu engany. La casualitat va fer que la nit de l’enèssima excusa el vegés acompanyat d’una rossa a la sortida del bingo... 
No volia veure’l mai més i en conseqüència va demanar la liquidació a l’empresa. Llençava la tovallola amb els homes. Es resignaria a fer de tieta tota la seva vida. I així va passar més de trenta anys… 
Aquell matí, com cada matí, va pujar la persiana del menjador. Era al carrer davant de casa seva, moll després d’una nit de trons, immòbil i amb la mirada perduda. El seu cor endurit per tants anys li va fer un salt. Notà que se li accelerava el pols i respirà fons intentant de controlar-se. De cop ho vegé clar. Tota la vida sola i enganyada, però, ara a les velleses, aquell del davant li donava la plena seguritat de recuperar la companyia i la fidelitat que la vida li havia negat. A la tercera va la vençuda no? Impulsivament obrí la porta i es fongué en una abraçada amb el nou-vingut. Li posaria Bobby i a partir d’ara serien inseparables, però per començar calia desinfectar-lo i treure-li les puces. Després li compraria un collaret ben maco...

A l'abril un màxim de 30 paraules

39è certamen de microrelats: DENTS

Després d'explicar-li que les tenia grans per menjar-se-la millor, li clavà dentellada i se la menjà. Després, glopejà fluor. Fins i tot els llops es preocupen per les seves càries! (Sara)

Per les bodes de platí volíem encarregar dents noves. Però amb la crisis abaixaren les pensions. Ara per menjar carn he d’esperar que acabi i em passi la dentadura. (Juan Manuel) 2n

Desesperado cogió la maza y empezó a golpear los dientes, machacándolos uno a uno, con odio, hasta astillarlos y convertirlos en una masa uniforme. Al acabar la picada estaba lista. (Ramon G.)

Li queden poques dents, només dos magnífics ullals. Incomprensiblement es mor. Abans però, complirà el seu últim desig: anar a l’Àfrica... no vol desaparèixer sense tastar la sang de pigmeu. (Teresa)

El Pol es rentava les dents. Com ho fan per fer la pasta de dents amb ratlles?. Vaig fer veure que no el sentia, les mares no ho sabem tot!! (Fina)

No hi havia pany que se li resistís, era el millor lladre del món. Mai l’enxampaven, s’enduia poca cosa, però tothom sabia que havia passat. El seu pseudònim: Ratoncito Pérez. (David) 3r

Era noche de luna llena. La acorraló mirándola con fiereza, mostrándole los dientes la baba le caía por la comisura de la boca. Por amor lo besó, rompiendo el hechizo. (Mónica)

Li caigueren les dents menjant llonganissa. Desdentada, en l’autobús es trobà una nova dentadura. Amb ella sent un enorme desig de mossegar colls i olorar sang fresca. I aquells ullals!!!!! (Núria)

Amb el cap a les mans, acariciava el front, el contorn dels ulls, la silueta del nas, la barbeta... En adonar-se dels queixals corcats Hamlet no pogué començar el monòleg. (Ramon T. ) 1r

M’havia tocat dormir amb la iaia, feia calor i tenia set. La iaia era previsora, tenia un got d’aigua damunt la tauleta... Ostreeees... havia ficat les dents dins del got. (Rosa)

Deien ser persones independents
aviat descobrírem que eren dependents
doncs els capitostos estaven pendents
dels “regalets” rebuts. Eren tot dents (Eduard)

Los dientes de ajo navegaban entre chorizos de sangre y toda clase de semillas transgénicas ¡colmillos, como para espantar vampiros!. Gritó “dientes de sable” mientras masticaba con sus muelas de juicio. (Manel)

L’acomiadaren de la feina perquè s’havia quedat sense dents. Era la “riota” de tots! El llop desdentat, no es podia menjar ni a l’àvia ni a la caputxeta! (Concep)

Els de març, aquest cop en 10 paraules!

38è Certamen de microrelats: GOTA

Gota a gota s'omplí, de cop es buidà, què és? (David)

Escamarlans, xoriço, cansalada i formatge brindaren entusiastes per la gota. (Ramon T.)

Sentía la gota caer sobre su cráneo, horadándolo. Luego, murió. (Ramon G.)

Una sola gota ho ha inundat? És que era freda. (Rosa) 1r

Patia un atac de gota. Tenia una gotera al sostre! (Sara)

Agotado prosiguió, con el gota a gota, copulando hasta desf@llecer. (Eduard)

Constipada, remenava la sopa.
- En voldràs?
- Depèn d’on caigui la gota. (Concep)

Una gota rodó por su mejilla, él no merecía más. (Mónica) 3r

El “gotas” era un torrat que segons ell, bevia poc. (Manel)

Aquella gota no colmó el vaso, era sólo una más. (Teresa) 2n

- Quin bombo!
- No era estèril?
- Això deia la gota analitzada. (Fina)

Assaborí la gota amb fruïció. Era l’última abans de l’afusellament. (Núria)

L’aixeta és com la polla, acabes i penja la gota. (Juan Manuel)

Febrer, 20 paraules encara...

37è Certamen de microrelats: BÈSTIA

La meva bestieta disfressada de lloba ferotge no es veia com una bestiola negra, més aviat semblava un animaló de càrrega. (Manel)

Como peste el miedo se propagó por los poblados, el espanto exhibió su nefasta imagen agazapándose...¡¡ la bestia había despertado!! (Mónica)

Després d’hores esperant, per fi tenia aquella bèstia al centre de la diana. Fredament vaig disparar fins buidar tot el carregador. (Eduard)

La bèstia despertà després d’un llarg hivern; excitada, sortiria del cau quan les mans tremoloses acabessin de descordar l’últim botó. (Teresa) 1r

Apocalipsis:
Le reconoceréis por su número, formará parte de él y se esconderá entre adivinos y escritos.
Nacido: (24/06/1968), numerológicamente (6 6 6), actualmente en Ksandra. (Juan Manuel)

Jo pensava que era un pastís, però no, és un pallasso. Al crit de: _QUE BÈSTIA! encandila tot el públic. (Sara)

La bèstia em recordà un professor de llatí que mentre declinava els verbs, es netejava la cera de les orelles. (Núria)

La bèstia, adormilada, mig morta sota el baobab, anava sentint els xiscles de les ienes. Els mandrils, indiferents, follaven. (Ramon T.) 3r ex aequo

La gran bestiesa de la humanitat, és que les bèsties del primer món viuen millor que els infants del tercer món. (Concep) 3r ex aequo

És divendres, la fórmula màgica es diu Kassandra, amb ella desperta la bèstia que al llarg de la setmana resta adormida. (Fina)

La bèstia era tricèfala. Amb tres caps per pensar tothom la creia molt llesta. Llàstima que tingués migranya crònica! Coi! (David) 2n

PER AL MARC

Primer va ser la infantesa,
la dolçor, el cotó fluix,
els jocs, els pares.

Dreprés vingué l´aprenentatge,

els estudis, la música,

els amics, la muntanya.

I finalment el blanc que es torna negre,
el plor, les preguntes, el dol, i el record.


L´oblit mai,

mai l´oblit.

ELS PRIMERS MICRORELATS DE L'ANY

36è Certamen de microrelats: MOSSEGADA

Mordisquear, dientes como cuellos de pincel. Manos de araña para cortar lo justo con el vértice de las uñas, gemir. (Manel)

Donava voltes i voltes al voltant de l’ham, i al final el va mossegar amb gana. I va ser feliç. (Juan Manuel) 3r

Soy una incomprendida, todos temen mi mordisco, y estando presente, un tío muerde una manzana y se lleva la gloria. (Juan Manuel)

Empezó como un juego erótico, terminó trágicamente. Mordisqueó sus lóbulos, cuello, pechos, vientre,... mordió la nalga arrancando un trozo...¡¡riéndose!! (Mónica)

La mossegada fou traïdora i inoculà el verí de la ràbia, deia el titular. El periodista preguntà la raó i el gos respongué: l'home no és el meu millor amic. (David)

Blanca, olorosa i apetitosa, li vaig clavar una mossegada. Va ser inevitable. Era lluna plena i ella una rossa temptadora. (Núria)

Mordisco a mordisco, lentamente, imperceptiblemente, lleno de sensualidad, con ese aroma penetrante y agrio, enloquecedor, picante, áspero... viva el Roquefort. (Ramon T.)

De un mordisco le arrancó un ojo y al intentar tragarlo casi se ahoga... ¡la cruel venganza del peluche tuerto! (Teresa) 2n

Notà aquells llavis carnosos estranyament freds. De cop un precís mossec al coll l’estremí.
- Benvingut company, aquesta nit serà llarga (Eduard)

La iaia Marieta no escarmenta mai. Cada any per Nadal el mateix: mossegada als torrons i, catacrac! La dentadura enlaire. (Sara) 1r

Después del mordisco, la sangre resbalaba por la comisura de sus labios. La película terminó. En la sala un cuerpo se desangraba. (Ramon G.)

LA PEIXERA

Estrenava any. Havia deixat enrere uns mesos replets de trasbalsos i convulsions amb la separació i l´Ere a l´empresa.
Mentre m´ennuegava amb el novè gra de raïm vaig formular un bon propòsit, cremar grasa acumulada, eliminar llast superflu, sentir renèixer l´energia que tenia esmorteïda.
M´estava ofegant entre el sopor i l´angoixa i necessitava desesperadament un ham on aferrar-me i ressurgir.
Aprofitaria el temps lliure que em deixaven els dos fills compartits i el treball en precari a l´empresa per anar a un gimnàs, d´instal´lacions modernes on la gent s´apuntava excitada per la crida de la novetat.
Hi anava quasi a diari, el millor dia , però, el diumenge. Podia matinar i tenia tota la piscina per a mi sola.
I no és que m´agradés molt nedar però la constància de classes de natació dels meus anys escolars van fer que encara que no fos una nedadora consumada sí podia encadenar una piscina rera l´altra en diversos estils.
Després de l´esforç i el cansament em submergia en un reparador bany a l´espa adjacent, un jacuzzi d´una forma sinuosament ovalada.
Les bombolles calentes em proporcionaven un pessigolleig divertit.
Un botó activava un salt d´aigua que em picava al´esquena i a l´espatlla donant un massatge estimulant.
M ´envaia una sensació de benestar relaxant fins que em vaig adonar que no estava sola.
Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.
Em va embriagar la seva virilitat i el seu tors nu i ben proporcionat com una tauleta de xocolata. I estava al meu costat. La meva imaginació emboirada va volar.
Feia molt de temps que no m´havien donat un petó d´aquells que et fan perdre la noció del temps i de l´espai.
I el tenia tan a prop, que allargant el braç el podia tocar, podia estar meu, dintre meu, tan sols estirant la mà. Només un simple i senzill gest. I que difícil. Per a mi tot un món ens separava.
I tan a prop que només un simple gest i trobar la boca oberta i després un petó humit, profund. Les nostres llengues entrellaçades en un ball vibrant.
I després els nostres cossos refregant-se, esquitxant aigua pertot.
El meu instint es despertà i ell va respondre a la crida del sexe primari.
I cavalcarem desesperada i freneticament junts.
El baf humit innundava l´estança.
Ell es posà les xancles i agafà la tovallola d´una revolada.
Em vaig quedar mirant com se n´anava mentre em col.locava el banyador., amb una respiració encara agitada.

Em vaig quedar sola , en remull.
Tots els diumenges al matí consecutivament he tornat a l spa. Encara que ell no hi ha tornat.

Sóc com un peix en una peixera, delerós de ser pescat.


Al meu costat hi havia un home jove que regalimava masculinitat.