18.5.09

UN MALENTÈS A HONG-KONG ( Atreveix-te a continuar)

En Ramon és el cap comercial d’una multinacional catalana de components hidràulics. Degut a la feina viatja sovint per tal de vendre els productes que representa. Ara mateix l’empresa s’està introduint al mercat xinès, prenent com a porta d’entrada la ciutat de Hong-Kong…
En Ramon és un tipus afortunat. Alt, cara saludable i ben plantat, ho té tot a favor. És molt feliç amb la Mercè, la dona de la seva vida, i amb els seus dos fills que adora. És una persona respectada per tothom, amb molts contactes al món polític i empresarial…
Aquell dia, després de dotze inacabables hores de vol, va aterrar finalment a l’aeroport d’aquella immensa ciutat. Tot seguit va agafar un taxi:
-Hotel Sheraton, please. Li digué al taxista que en deu minuts el va deixar davant de la porta principal.
Un cop dins, travessà aquell ampli Hall i es dirigí cap el taulell de la recepció.
Va ensenyar-li la reserva a l’empleat que li lliurà la clau de l’habitació. Quan ja marxava, li va demanar si hi havia algun missatge per ell
-Have you any message for me?
Molt educadament aquell home li va indicar que no es preocupés, que ja li pujarien a l’habitació. En Ramon es va extranyar una mica, però va pensar que a la Xina ho devien fer d’aquesta manera.
Només obrir l’habitació es va treure les sabates, es va afluixar la roba i s’estirà a fer mandra al llit. Estava reventat del viatge i l’esperava una dura jornada.
Al cap de mitja hora algú picà un parell de tocs a la porta. -Qui deu ser-, pensà.
Va obrir la porta i aparegué una hostessa amb la brusa descordada i els pits a l’aire, que amb un somriure i veu càlida, li digué. –Your massage, sir- .
De seguida va entendre el que passava. Aquell maleït recepcionista havia confós “missatge” amb “massatge”. Va començar a suar i li va pujar bruscament el pols. Que havia de fer? La consciència li indicava que si deixava entrar a la noia, tindria remordiments que els hauria d’amagar tota la vida davant de la Mercè, però caram tampoc era de pedra i al capdavall tampoc ell ho havia buscat. Així que…..