RETROBAR-TE

T´he trobat de nou després de milers de dies de silenci i d´un oceà d´hores no compartides. De sobte, d´improvist i en un moment inoportú, com sempre, com mai. Com et podria expressar que havies estat el meu gran amor, allò que més havia cobejat. Que havia cremat el dies pensant en tu i en tu havia somniat totes les nits, fins i tot després que tot fos irremeiablement impossible. En quines aigües pantanoses resten les paraules no dites? En quin desert inhòspit els desitjos no satisfets? En quin paratge remot es panseix l´amor no fruït?

Qué fer amb el sentiment inútil, el sofriment estéril que ens marceix com una flor quan ja ha passat la primavera?

Solament des d´una nova llunyania i després d´acomiadar-nos tal vegada per sempre, puc esbrinar que tu vas ser la meva gran aventura perduda, però ja sense recança ni acritud.

Nogensmenys amb l´agradable sensació que potser sense mi hagis pogut ésser feliç.

EN PAU

En Pau era víctima de l´incomunicació dels seus pares. Aquests sentien una profunda animadversió mútua, mai no coincidien i sempre s´evitaven. De fet no recordava haver-los vist mai junts, compartint una mateixa taula o compartint qualsevol mostra de mínim afecte.

Des que recordava es trobava enmig d´una agra disputa de retrets i recriminacions. en Pau es sentia partit en dues meitats, com un nàufrag enmig de tanta frustració. Es trobava en la diana d´una batalla de dards. L´odi que els seus pares sentien l´un vers l´altre era com una aigua putrefacta que ho empudegava tot, desoint la felicitat del seu fill.

Era la nit de Nadal, i en Pau havia sopat amb la mare davant la televisió. Unes pizzes i en acabar una diversitat de turrons i unes neules, tot acompanyat per un refresc de taronja. Quedà adormit en el sofà mentre un cantant de cabells rinxolats, de moda, començava a interpretar el seu darrer éxit.

La mare s´havia oblidat d´ell mentre dormia plàcidament en el seu llit, quan de sobte en Pau va tenir unes fortes convulsions. Clamava de dolor. Sentia que les seves extremitats eren expulsades del seu cos degut a una tibantor insuportable.

La mare s´alarmà.

Es despertà dies després en el hospital. Era la nit de Reis quan va rebre el seu millor regal, un regal que va recompondre les seves cèl·lules i justificà la seva existència mateixa.

El regal d´uns pares rera una mampara de vidre. La seva mare asseguda, amb un café fumejant entre les mans. El seu cabell preciós recollit i amb evidents signes d´abatiment. Els ulls cansats i tristos, la cara, límpida, sense restes de maquillatge. I que guapa que era, que jove i que guapa. Quin perfil més distingit!.

I el seu pare caminant per la mateixa habitació donant cercles. Una café fumejant en un got de plàstic a la mà. L´altra mà, descansant dins la butxaca. Camisa blanca i despentinat, amb una incipient barba, que començava a tornar-se blanca.

Tots dos compartint la mateixa estança, i parlant, sense crits ni insults. Parlaven i es suportaven.

Amb el mateix gest de preocupació.

Qui sap si per un remot moment recordaren el dia en que es conegueren, els dies en que es varen fusionar.

En Pau es sentia feliç. els seus pares eren el seu millor regal, per primera vegada tot va tenir un sentit.

I començà a lluitar.

PETITS RELATS DEDICATS A LA DONA

Si ho voleu compartir amb nosaltres, us esperem el divendres 11 de març, a dos quarts de nou del vespre a l'Ateneu Popular Rocaus de Sallent. L'entrada és lliure i gratuïta.

Organitza: Ateneu Popular Rocaus i Adona't

Les 20 paraules del febrer

29è Certamen de Microrelats, 3r Aniversari: CONDÓ

Dormiem quan sortirem disparats, topant amb la paret d’un condó. Sort d’un foradet. L’òvul resplendia. M´hi vaig llençar de cap. (Nuri) 1r ex aequo

El "Condón Solitario" realizó su rutina habitual. No observó ningún desperfecto grave. Se aseó interíor y exteriormente pensando: "¿hasta cuando?" (Ramon T.) 3r ex aequo

Le habían dicho que para el sexo tenia un don, pero en realidad no era un don era un condón. (Rosa)

Los prevencionistas informamos sobre Equipos de Protección Individual, ¿habéis explicado a una prostituta cómo ponerte un condón? Pues a los travestis… (Juan Manuel)

- Mari, Mari!!, ahora, ahora!!
- Si, ahora, siii, empuja Paco!
- Corre el condón!
- Joder que humos!, si, sii, empuja Don Paco. (Fina) 3r ex aequo

El condón hace la función de paredón de contención de una vital explosión ocurrida de sopetón por un carnal calentón. ¿Te enteras Pantaleón? (Eduard)

- Pendó, em posa un condó?
- Què s’ha pensat? Degenerat! Això és un negoci decent!
- Pendoni senyoda... no és una sabatedia? (Teresa) 2n

La virginitat produeix càncer: Faci servir condons purificats “Sant Profilàctic” ¡libi’ns! ¡Galàctics!, per follar com Déu. Les verges el beneiran. (Manel) 1r ex aequo

Quan els altres van, ella en torna, sempre és la primera. Aprofita totes les ocasions. Ha de ser filla d'un condo rebentat!!! (Concep) 1r ex aequo

Era un home tan previsor, tan previsor, que posava condons fluorescents a les espelmes perquè li fessin més llum. (Sara)

- ¡¡¡ Quillo..., pa hasé eso hay que tené muxas pelotas... !!!
- ¡Nooooo..., que va! Con dó é sufisiente.... (Ramon G.) 3r ex aequo

Les primeres 20 paraules del 2011

28è Certamen de microrelats: PATI

El centre de gravetat del seu cos fa que la seva velocitat de gir sigui sorprenent. Messi es pati curt i culi baix. (Manel) 3r

Per amor, regalant-te un pati et vaig dir: toma “pa ti”. M’has deixat, el pati ja no és “pa ti” és “pa mi”. (Rosa)

Era un patio perdido, con un naranjo, una palabra ahogada, una fuente. La abuela se peinaba, se recordaba de niña. (Ramon T.) 1r

No vull ser antipatic si dic que deixeu l’apatia i concurseu amb simpatia. I si no guanyeu, no hi patiu gens ni mica. (Eduard)

A l’hora del pati jugaven a futbol; quan sonava la sirena, cansats i suats tornaven ordenament a la seva cel·la. (Teresa)

Va sortir contenta del primer dia d’Escola (P-3).
- Mare, el pati és tan gran!!! Que també hi ha nens de P-15!!! (Concep) 2n

Sortidor d’aigua al mig.
Un lleó per cantonada.
Rajoletes de colors.
I voltat d’arcades.
És preciós!
Aquest pati de l’Alambra!!! (Concep)

La ventana de aquella celda sólo retransmitía como las sombras del día se desplazaban por el patio hasta convertirse en noche. (Ramon G.)

Quin patiment! Vaig patinar amb un “patit suisse”, i la jutgessa li deia a la meva ex: to pa ti. (Juan Manuel)

En el pati m´apretava la mà. Una parella l´escollí. Em mirà amb desolació. Era la única família que em quedava. (Núria)

Patio de piso de ladrillo, testigo mudo del duelo por ella. El Pardo Flores recuerda su desgraciado amor no correspondido. (Mónica)

La noche era oscura, pero yo me quedé blanco: unos gamberros me pegaron tal susto, que me quedé PATIdifuso. (Sara)

- El pati de casa meevaaa…
- Niña, es “el patio de mi casa…
- Ja, però jo faig l’immersió lingüística en català. (Sara)

Els microrelats del novembre

27è Certamen de microrelats: BUIT

Endevina endevinalla:
Tretze persones a taula,
trobem buits dos seients,
la resta escriuen sobre ells.
Qui són?
Jesús/Judes o Mónica/David (Juan Manuel)

De sobte el crit sense resposta, l'absència de sentiments que apedrega l'ànima sense pietat i s'esdevé el buit de la solitud. (Fina)

Tenía mucha tierra en la Habana que cambié por un bocadillo de nada sin pan. Bfff!!! Me puse a reventar de tanto vacío. (Eduard) 1r ex equo

Sentia un buit existencial tan gran, que decidí llançar-se al buit. Malauradament, va quedar penjat d'un arbre, fet un vuit. (Sara)

Añorar, evocar, recordar buenos momentos vividos, produce nostalgia y ella trae aparejado un vacío imposible de llenar convirtiéndolo en... nada. (Mónica)

Dos vuits separats pel signe de restar, miraven més enllà de l’igual
- Hi veus alguna cosa?
- Res, només el buit… (Teresa) 1r ex equo

Estava tan enamorat d’aquell buit il·legal que va escampar totes les malastrugances i es va ficar dintre content, rialler, trapella. (Ramon T.) 3r

Tancarien l’espai, buit, ingràvid. Omplirien del goig de deu deus ibers tots els forats del seus cossos, sis, set, vuit vegades. (Manel)

Guanyà el candidat amb el programa més buit en idees, però la càmera l’adorava. Amb aquella forma encisadora de mirar-la... (Núria) 2n

L’aranya estava teixint la seva tela, balancejant-se d’una banda a l’altra. Però un cop d’aire la va fer caure al buit. (Ramon G.)

AQUESTA NIT

M´ha tocat morir-me. Ara que estava tan a gust, la butaca ja s´havia emmotllat a la meva forma, i el gat d´ulls blaus mirant-me d´aquella manera tan entendridora . De ben segur serà la criatura que més em trobarà a faltar. Els néts són grans i ja no els cal la meva mà. Quant a la dona la nostra relació de tan refredar-se s´havia glaçat, i cada un havíem pres posició en el pis. Jo en el menjador, ella en la cuina. Compartíem les demés estances en un acord silenciós i les restes del naufragi d´aquella parella que un dia molts anys enrere formàrem. Finalment el desamor ens havia cobert amb el seu llençol negre. Ara tan sols compatríem el mateix domicili, els mateixos fills, la mateixa adreça postal, les tasques domèstiques.

I ara l´he deixat encara més sola, més lliure de mi.

M´ha tocat morir-me d´una manera imprevista, que és el que acostuma de ser injusta la mort. Que poques vegades es busca i encara menys avisa. Brutal, traïdora i irreversible.

M´ha tocat morir-me aquesta nit, mentre estava dormint plàcidament. M´havia trobat malament quan estava en la butaca mirant la televisió, i vaig pensar que el sopar m´havia provocat una digestió pesada. Ni remotament vaig intuïr que m´havia de morir. La mort no entrava en els meus plans immediats.

Aquest matí feinejava despreocupadament en l´hort enmig de patateres, tomaqueres i cols.

Cavant la terra, que ara em cobrirà. Era el despuntar del dia, observava l´horitzó tan conegut sense esbrinar que seria la darrera vegada. Que m´estava acomiadant del sol, de l´aire dels horitzons. Amb la mort s´acaben les matinades, les primaveres, els dolços, els petons, les migdiades.

És precisament el que té de cruenta la mort. I és que la vida és tan sols per als vius. I jo m´he mort aquesta nit. I m´he de resignar a deixar tantes coses. Em sap greu i em resulta difícil. Deixar l´hort, tants records.

I aquell gat d´ulls blaus, tendríssim. Encara que ell segurament no em plorarà.