18è Certamen de microrelats: ZASCA
Paseando un dia plácidamente por la calle Carretera. Zasca....!!! Un cabrón me tiró un cubo de agua desde el balcón. (Ramon G.)
Zasca... ¿qué significa?... lo vi en la tv. Un boludo haciendo karate a Buenafuente al grito de ¡¡Zasca!!... ¿la gracia? (Mónica)
Reía. Reía mientras insertaba una única bala en el tambor del revolver.
- Zasca-yu, qué harás cuando mueras tú?, murmuró sonriendo. (Ramon T) 3r
El David diu una... quina bestiesa !, espera que ara ve el Juanma... Zasca!. Sembla un concurs de poca soltes. (Juan Manuel)
A casa la yaya...a casa la yaya, NO QUIERO IZ!!!...no quiero...de vezdad!... que cuando me besa...ZASCA MAMAAAA!!!! (David)
_¡Ozú, mi arma!
_¿Qué te pasa, quillo?
_Puéee... que ZASCApao el burro de la cuadra del tío Manolo! (Sara) 1r
Feia dies que s’havia instal·lat a casa seva, i estava cansat d’aguantar-la. Fins que va fer…ZASCA!!! Ja està, adéu mosca!!! (Concep)
Viatjava sol i sense esperança, en un revolt , amb lletres de neó, s’il·luminà "ZASCA" i uns ulls encisadors, impossible resistir. (Núria)
La mare dormia, roncava: ¡GRRR!?. ¡ZASCA!?¡AHHHHHH!. Va rebre un cop als morros. El nen protestava, escombra aixecada: “Mama m’asusta ¡GRUUUUUH!”. (Manel)
Cariño!! Como quieres que cumpla contigo si bosteZAS CAda vez que intentamos hacer el amor ¿Te ha picado la mosca Tse-tse? (Eduard)
Meditaba el Maestro Po, cuando entró su alumno:
- ¿Qué quieres ahora?
- Maestro necesito consejo...
¡¡ZASCA!!
- Gracias.
- De nada Pequeño saltamontes. (Teresa)
En la tasca de Marlasca, todo el mundo bebe y masca. Y el que no bebe ni masca… se la Zasca!! (Rosa) 2n
28.11.09
COLOR DE TURQUESA
Aquest estiu he tornat a l´Encalmada desfent el camí que vaig iniciar quan encara la força i l´il·lusió guiaven les meves passes. Seduït per la bohèmia d´un veler vaig salpar com un quixot valerós amb l´esguard fix en l´horitzó escortat per les gavines, solcant camins blau turquesa em va embriagar el torbador cant de les sirenes, deixant com a rastre el regust a salabror de la recança.
Vaig lliurar l´àncora tallant de soca-rel el cordó umbilical que m´unia a la infantesa, amb les dents si fes falta, desfent els nusos que em lligaven a la teva platja. En quin moment de la nostra història les paraules es tornaren retrets, les abraçades en acritud, els silencis en deserts?. Empés per una brúixola interior que em manava salvar totes les fronteres, amb fam de descobrir i conèixer, he travessat tots els oceans, desafiat tots els perills, he conegut la passió, la por, he sembrat la meva llavor, germinant l´amor.
Torno amb la pell clivellada per tantes batalles, els ulls savis de tanta vida apresa, les mans aspres per la feina fondejada, quan ja els teus ulls no em poden il·luminar com quan vetllaven els meus jocs mentre t´acaronava el càndid vaivé de les onades. LLavors tu eres el sol que enlluernava el centre del meu petit univers fet de retalls de rialles, diversió, inconsciència encara.
Per sempre formaràs part de l´essència de la cala, del seu paisatge encisador, dels pins altius, del vent que tot ho remou, de la dolça arena i de les aigües de color blau turquesa, com els teus ulls, mare.
Vaig lliurar l´àncora tallant de soca-rel el cordó umbilical que m´unia a la infantesa, amb les dents si fes falta, desfent els nusos que em lligaven a la teva platja. En quin moment de la nostra història les paraules es tornaren retrets, les abraçades en acritud, els silencis en deserts?. Empés per una brúixola interior que em manava salvar totes les fronteres, amb fam de descobrir i conèixer, he travessat tots els oceans, desafiat tots els perills, he conegut la passió, la por, he sembrat la meva llavor, germinant l´amor.
Torno amb la pell clivellada per tantes batalles, els ulls savis de tanta vida apresa, les mans aspres per la feina fondejada, quan ja els teus ulls no em poden il·luminar com quan vetllaven els meus jocs mentre t´acaronava el càndid vaivé de les onades. LLavors tu eres el sol que enlluernava el centre del meu petit univers fet de retalls de rialles, diversió, inconsciència encara.
Per sempre formaràs part de l´essència de la cala, del seu paisatge encisador, dels pins altius, del vent que tot ho remou, de la dolça arena i de les aigües de color blau turquesa, com els teus ulls, mare.
20.11.09
Para ti, Mónica
Edició especial de Microrelats, tema: Mónica
Esta es una edición de microrelatos pensados para alguien muy especial. Queremos estar contigo, porque te queremos, porque Ksandra sin ti no es Ksandra, porque tu siempre estás, tan lejos pero tan cerca... Así que pon la música y empieza a jugar! Que tengas un dia estupendo! Feliz cumpleaños!
Habla sin gritar, susurrando. Tiene la palabra adecuada para cada momento. Marrón como bombón, cruza veloz el Atlántico, hasta mi corazón! (Concep)
Hacer años es como un rosal, que empieza por una rosa y Dios sabe cuantas hará, pero si lo sabemos cultivar, por muchos años que uno pueda hacer, el rosal cada año una rosa más hará. Moltes felicitats! (Elvira)
Entre registros de entradas y salidas llegó una voz, porteña, marrón. Luego, el tiempo la transformó de ciudadana a amiga. (Ramon G.)
De más allá del mar llegó un susurro de viento austral, y supe que los sentimientos no entienden de distancias, latitudes ni fronteras. (Teresa)
… materialmente lejana, espiritualmente cercana, directamente artista, especialmente anarquista, lunfardamente porteña, boludamente milonguera, sinceramente intuitiva, naturalmente melancólica, dulcemente cálida, entrañablemente cariñosa… ¡SENCILLAMENTE QUERIDA! (Eduard)
Una mujer andaba por la calle, pelo negro, tez "marrón", fumando un "fasso", se me acercó y dijo: Boluda, ¿cómo vas? (Sara)
Estás entre los garbanzos, las palabras, el bacalao, el vino, las risas, las complicidades, porqué Ksandra eres tú, dulce Mónica. (Núria)
Imposible decirte en veinte palabras todo lo que pienso de ti, Mónica, sólo sé que haces que sea mejor persona. (Juan Manuel)
Estic atontat com Cristòfol Colon, em miro el Mediterrani i penso en les índies... sobre tot en una... i la veig des d’una terrassa de Cambrils... (David)
De ti aprendí palabras que me llevaron lejos, donde el río es un león y el fuelle llora tangos. ¡Gracias Mónica! (Rosa)
El vent és el nostre aliat, no necessita brúixola per trobar-te, no perd el teu rastre i t’abraça en nom meu. Per molts anys! (Fina)
Un MÓN de MÓNICAS viatjant pel MÓN és una cosa bonICA, un MÓN de “osas cariñosas repartiendo besos” ¡es únICA! (Manel)
Partió de una voz ronca, con sueños desempaquetados, con dudas y vaivenes. Volverá. A contra corriente. Casi como de improvisto. (Ramon T.)
Esta es una edición de microrelatos pensados para alguien muy especial. Queremos estar contigo, porque te queremos, porque Ksandra sin ti no es Ksandra, porque tu siempre estás, tan lejos pero tan cerca... Así que pon la música y empieza a jugar! Que tengas un dia estupendo! Feliz cumpleaños!
Habla sin gritar, susurrando. Tiene la palabra adecuada para cada momento. Marrón como bombón, cruza veloz el Atlántico, hasta mi corazón! (Concep)
Hacer años es como un rosal, que empieza por una rosa y Dios sabe cuantas hará, pero si lo sabemos cultivar, por muchos años que uno pueda hacer, el rosal cada año una rosa más hará. Moltes felicitats! (Elvira)
Entre registros de entradas y salidas llegó una voz, porteña, marrón. Luego, el tiempo la transformó de ciudadana a amiga. (Ramon G.)
De más allá del mar llegó un susurro de viento austral, y supe que los sentimientos no entienden de distancias, latitudes ni fronteras. (Teresa)
… materialmente lejana, espiritualmente cercana, directamente artista, especialmente anarquista, lunfardamente porteña, boludamente milonguera, sinceramente intuitiva, naturalmente melancólica, dulcemente cálida, entrañablemente cariñosa… ¡SENCILLAMENTE QUERIDA! (Eduard)
Una mujer andaba por la calle, pelo negro, tez "marrón", fumando un "fasso", se me acercó y dijo: Boluda, ¿cómo vas? (Sara)
Estás entre los garbanzos, las palabras, el bacalao, el vino, las risas, las complicidades, porqué Ksandra eres tú, dulce Mónica. (Núria)
Imposible decirte en veinte palabras todo lo que pienso de ti, Mónica, sólo sé que haces que sea mejor persona. (Juan Manuel)
Estic atontat com Cristòfol Colon, em miro el Mediterrani i penso en les índies... sobre tot en una... i la veig des d’una terrassa de Cambrils... (David)
De ti aprendí palabras que me llevaron lejos, donde el río es un león y el fuelle llora tangos. ¡Gracias Mónica! (Rosa)El vent és el nostre aliat, no necessita brúixola per trobar-te, no perd el teu rastre i t’abraça en nom meu. Per molts anys! (Fina)
Un MÓN de MÓNICAS viatjant pel MÓN és una cosa bonICA, un MÓN de “osas cariñosas repartiendo besos” ¡es únICA! (Manel)
Partió de una voz ronca, con sueños desempaquetados, con dudas y vaivenes. Volverá. A contra corriente. Casi como de improvisto. (Ramon T.)
7.11.09
Els de novembre!
17è Certamen de microrelats: La Vida
Un llogaret a Judea, una estrella il·lumina la nit, la vida s’obre pas sagnant i amb ella neix un miracle. (Núria)
L’assegurança de mort em cobria la vida. O era al revés?. Jo què sé. Les matemàtiques i la lògica són estranyes. (David) 1r
- Jo, com bon mariner, tinc un amor a cada port!
- Jo, com bon advocat, preparo el divorci de la teva dona. (Sara)
La bona vida és cara, però és vida, n’hi ha una altra més barata, però allò ja no és vida. (Rosa) 3r ex equo
Electro pla. Deu minuts i llest. Ràpid, un capellà!!... llisco per un pendent fosc... Un sortint!! M’hi arrapo, m’arrapo a la vida. (Eduard) 3r ex equo
Salí con dificultad del oscuro y viscoso túnel, después me pegaron y cuando abrí los ojos, llegué definitivamente a este mundo cruel. (Ramon G.)
Del blanco al negro, la vida son colors, un arco iris que no rompe ni el ultravioleta si no le dejas. (Juan Manuel)
Un Martini rosat. De fons canta la Piaff. Miro la posta de sol i decideixo que avui la vida és d’aquest color. (Teresa) 2n ex equo
La vida, ¿qué es la vida?, una frase, "Es la vida y no la muerte, la que no tiene límites” (Mónica)
Té collons!!!, tota la vida pencant, demà en faig 65 i avui se'ls acut aplicar la llei... A treballar fins els 70!!! (Concep)
Casandra siempre traía alguna historia nueva que contar, Ramón le preguntó: ¿Vives o escribes? ¡¡Estoy viva para contarlo!!. (Manel)
Un roure i la seva ombra. Un got de vi. Una pell que espera les meves mans. Tota la vida. (Ramon T.) 2n ex equo
Un llogaret a Judea, una estrella il·lumina la nit, la vida s’obre pas sagnant i amb ella neix un miracle. (Núria)
L’assegurança de mort em cobria la vida. O era al revés?. Jo què sé. Les matemàtiques i la lògica són estranyes. (David) 1r
- Jo, com bon mariner, tinc un amor a cada port!
- Jo, com bon advocat, preparo el divorci de la teva dona. (Sara)
La bona vida és cara, però és vida, n’hi ha una altra més barata, però allò ja no és vida. (Rosa) 3r ex equo
Electro pla. Deu minuts i llest. Ràpid, un capellà!!... llisco per un pendent fosc... Un sortint!! M’hi arrapo, m’arrapo a la vida. (Eduard) 3r ex equo
Salí con dificultad del oscuro y viscoso túnel, después me pegaron y cuando abrí los ojos, llegué definitivamente a este mundo cruel. (Ramon G.)
Del blanco al negro, la vida son colors, un arco iris que no rompe ni el ultravioleta si no le dejas. (Juan Manuel)
Un Martini rosat. De fons canta la Piaff. Miro la posta de sol i decideixo que avui la vida és d’aquest color. (Teresa) 2n ex equo
La vida, ¿qué es la vida?, una frase, "Es la vida y no la muerte, la que no tiene límites” (Mónica)
Té collons!!!, tota la vida pencant, demà en faig 65 i avui se'ls acut aplicar la llei... A treballar fins els 70!!! (Concep)
Casandra siempre traía alguna historia nueva que contar, Ramón le preguntó: ¿Vives o escribes? ¡¡Estoy viva para contarlo!!. (Manel)
Un roure i la seva ombra. Un got de vi. Una pell que espera les meves mans. Tota la vida. (Ramon T.) 2n ex equo
17.10.09
DESPRES DELS COLORS
Desprès de fer els colors moltes vegades he pensat si en lloc de triant-se nosaltres el color, no van ser els color els que ens van triar a nosaltres.
Perquè no em direu que la Concep no es una dona de color vermell, el vermell del coratge, de la lluita per la supervivència el vermell de l'energia pura i de la força.
La Elvira tot ella és com una violeta menuda, discreta però plena de fragància que l'acompanya allà on ella és.
I la Teresa, li podríeu donar un altre color que no fos el rosa?
El Ramon, bé els Ramons, blanc i negre com un taula d'escacs. blanc negre, negre blanc escac i mat a l'avorriment i la tristor.
A L'Eduard jo li donaria el color, és a dir, els colors de l'arc de Sant Martí, per la seva manera alegre d'escriure i de jugar amb les lletres em recorda els abecedaris de tots color que es fan servir per ensenyar els nens a llegir.
La Mònica el color marron de una tassa de xocolata calenta, que et dona força i et reconforta, o bé com aquells bombons màgics que no necessites menjar-los per sentir la seva dolçor
La Núria encara no se li pot donar color perquè és com una poncella que mica a mica es va obrint i encara trigarà un temps a mostrar-nos el seu autèntic color.
En Manel el blau cel com las ones del mar, que no saps mai si venen o van, però quan t'hi acostumes t'encanta la seva remor.
La Rosa, jo mateixa, que per l'edat que tinc estic força verda, vull dir que encara estic tendre, no us ho sembla?
El Juan M el gris, però no el gris de la vulgaritat, és un altre gris, és el gris del cel quan està a punt de fer una tronada i un xàfec.
La Sara tampoc podia tenir un altre color, tot ella es com una tarongeta dolça, una nespra, un ganxito.
La Fina morat, el color de la saviesa, de la rebel·lió de les dones.
I en David, ai! en David! que podia tenir un altre color que no fos el groc, el color del sol, perquè com el sol, si t'hi estàs gaire estona agafes mal de cap, però també és el color de la crema catalana, el pa de pessic, la truita de patates, els pollets quan surten de l'ou, la caca dels nens petits, la flor de les mimoses, però sobretot el color de l'or.
Desprès de fer els colors moltes vegades he pensat si en lloc de triant-se nosaltres el color, no van ser els color els que ens van triar a nosaltres.
Perquè no em direu que la Concep no es una dona de color vermell, el vermell del coratge, de la lluita per la supervivència el vermell de l'energia pura i de la força.
La Elvira tot ella és com una violeta menuda, discreta però plena de fragància que l'acompanya allà on ella és.
I la Teresa, li podríeu donar un altre color que no fos el rosa?
El Ramon, bé els Ramons, blanc i negre com un taula d'escacs. blanc negre, negre blanc escac i mat a l'avorriment i la tristor.
A L'Eduard jo li donaria el color, és a dir, els colors de l'arc de Sant Martí, per la seva manera alegre d'escriure i de jugar amb les lletres em recorda els abecedaris de tots color que es fan servir per ensenyar els nens a llegir.
La Mònica el color marron de una tassa de xocolata calenta, que et dona força i et reconforta, o bé com aquells bombons màgics que no necessites menjar-los per sentir la seva dolçor
La Núria encara no se li pot donar color perquè és com una poncella que mica a mica es va obrint i encara trigarà un temps a mostrar-nos el seu autèntic color.
En Manel el blau cel com las ones del mar, que no saps mai si venen o van, però quan t'hi acostumes t'encanta la seva remor.
La Rosa, jo mateixa, que per l'edat que tinc estic força verda, vull dir que encara estic tendre, no us ho sembla?
El Juan M el gris, però no el gris de la vulgaritat, és un altre gris, és el gris del cel quan està a punt de fer una tronada i un xàfec.
La Sara tampoc podia tenir un altre color, tot ella es com una tarongeta dolça, una nespra, un ganxito.
La Fina morat, el color de la saviesa, de la rebel·lió de les dones.
I en David, ai! en David! que podia tenir un altre color que no fos el groc, el color del sol, perquè com el sol, si t'hi estàs gaire estona agafes mal de cap, però també és el color de la crema catalana, el pa de pessic, la truita de patates, els pollets quan surten de l'ou, la caca dels nens petits, la flor de les mimoses, però sobretot el color de l'or.
Els "micro" del mes d'octubre
16è Certamen de Microrelats: EL PETÓ
Rés es pot comparar als petons que, cada nit, feia a les galtones tendres de les filles, mentre les amanyagava. Per irrepetibles! (Concep)
El petit esquimal es fregà el nas adolorit.
- Mama, vols parar de fer-me tants petons! Que ja sóc gran! (Teresa)
Li vaig fer un petó pensant que per fi havia trobat un príncep, ara vivim els dos en una bassa. (Núria) 1r
Embeleso en la mirada bucólica, temblor de extremidades, palpitar desbocado y respiración acelerada. Ese primer beso inolvidable, de tierna enamorada. (Mónica)
A mig sopar s’acomiadà de la colla i fent un petó al Jesús va marxar. L’home fosc conegué immediatament el seu objectiu. (Eduard)
El mirall li tornava una mirada llunyana. Poc a poc la seva boca oferia lleugerament un petó sagnant al vidre. (Ramon T.) 3r ex equo
Ella abraçava efusivament l’home, fins que aquest l’apartà gemegant:- Deixa de petonejar-me, Xita, que m’omples de babes! (Sara) 3r ex equo
Dos bocas entreabiertas exultantes de deseo, -chocan trenes de alta velocidad-, amasijo de labios retorciéndose, la humedad derrama carmín rojo. (Manel)
Anava cap aquella claror. De cop la humitat d'uns llavis al meu front em van tornar a la vida. (Fina)
- Be “so penco” a tu casa- , leyó la profesora de lengua de 1º de ESO en el examen de redacción. (Ramon G.)
Petons robats, petons enamorats, petons efímers. Afortunadament mai oblidaré el darrer que vaig donar a l’avi quan s’acomiadà al llit. (Juan Manuel)
Al meu marit i a mi ens agraden amb llengua, ben sucosos i cargolats... els petons? No, els bulls! (Rosa) 2n
Va arribar sobtada, amb una llambregada en tingué prou i els gèlids llavis al posar-se engoliren golosos tota la... ( FINS AQUI 19)LA 20. OPCIONS: 1. Vida – 2. Polla – 3. Piruleta – 4. Comodí del públic (David)
Rés es pot comparar als petons que, cada nit, feia a les galtones tendres de les filles, mentre les amanyagava. Per irrepetibles! (Concep)
El petit esquimal es fregà el nas adolorit.
- Mama, vols parar de fer-me tants petons! Que ja sóc gran! (Teresa)
Li vaig fer un petó pensant que per fi havia trobat un príncep, ara vivim els dos en una bassa. (Núria) 1r
Embeleso en la mirada bucólica, temblor de extremidades, palpitar desbocado y respiración acelerada. Ese primer beso inolvidable, de tierna enamorada. (Mónica)
A mig sopar s’acomiadà de la colla i fent un petó al Jesús va marxar. L’home fosc conegué immediatament el seu objectiu. (Eduard)
El mirall li tornava una mirada llunyana. Poc a poc la seva boca oferia lleugerament un petó sagnant al vidre. (Ramon T.) 3r ex equo
Ella abraçava efusivament l’home, fins que aquest l’apartà gemegant:- Deixa de petonejar-me, Xita, que m’omples de babes! (Sara) 3r ex equo
Dos bocas entreabiertas exultantes de deseo, -chocan trenes de alta velocidad-, amasijo de labios retorciéndose, la humedad derrama carmín rojo. (Manel)
Anava cap aquella claror. De cop la humitat d'uns llavis al meu front em van tornar a la vida. (Fina)
- Be “so penco” a tu casa- , leyó la profesora de lengua de 1º de ESO en el examen de redacción. (Ramon G.)
Petons robats, petons enamorats, petons efímers. Afortunadament mai oblidaré el darrer que vaig donar a l’avi quan s’acomiadà al llit. (Juan Manuel)
Al meu marit i a mi ens agraden amb llengua, ben sucosos i cargolats... els petons? No, els bulls! (Rosa) 2n
Va arribar sobtada, amb una llambregada en tingué prou i els gèlids llavis al posar-se engoliren golosos tota la... ( FINS AQUI 19)LA 20. OPCIONS: 1. Vida – 2. Polla – 3. Piruleta – 4. Comodí del públic (David)
8.10.09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
