Colors: Final

Aquest ha estat el nostre arc de Sant Martí particular: el vermell de la sang, el blau del mar, el marró del riu, el groc… de la bogeria? i un llarg etcètera tenyit de colors com aquella roba lila. Uns colors ens han fet riure, d’altres ens han fet somniar, d’altres recordar… Hi ha tants colors com persones hi ha al món. El vermell, per a uns serà el color de la sang, per a d’altres serà el d’un Ferrari; el rosa el color d’uns llavis pintats, o d’una flor al teu jardí; el negre per uns serà el color de la nit, o de la mort. Els dies per a uns seran de color gris com les tempestes, o ben grocs i brillants com el sol. I el verd?, què dir del verd? N’hi ha que en el verd veuen el color de l’esperança, per a d’altres només és el color de la gespa. I per a tots vosaltres, què són els colors? Allò que de petits fèieu servir per pintar els papers, o allò que de grans us vau atrevir a posar a les parets?
La vida és com un full de paper, que comença en blanc. A poc a poc l’anem pintant de color, cadascú segons els seus gustos. Uns el pintarem més fluix, d’altres més fort; amb colors ben vius, o potser tot de gris i negre.
Esperem que els nostres colors us hagin agradat, bona nit i sobretot... somnieu en colors!