Els primers ksandres amb humor.

Una Anne Igartiburu biònica ens rep només arribar i ens dóna la benvinguda tot dient-nos:

Bienvenidos a Marina d’Or ciudad de vacaciones en Oropesa del Mar. Esperamos que su estancia sea agradable y que disfruten de todos nuestros servicios, instalaciones y actividades.

Hòstia puta! Això és més fort del que mai podia imaginar. Perquè la veu sona una mica a llauna, sinó semblaria ben bé que tenen a l’Anne en persona. Mira que em fotia pal venir al paradís de l’IMSERSO i de la cutreria però potser encara m’ho passaré bé i tot.

Ens acompanyen a l’habitació. Ens l’ensenyen. Ens indiquen com funciona tot. Mai no havia vist una cosa igual. Una habitació intel·ligent. La hòstia! Vols que s’encengui la tele, doncs dius “encender televisión” (en castellà això si, perquè tan intel·ligent tampoc ho és ) i del sostre baixa una pantalla plana que t’hi cagues i comences a veure Tómbola. Són la hòstia els d’aquest programa, ja comencen a cridar i a ficar-se amb els bigotis i la barba de la Pantoja, i amb la simpatia dels seu home el “Pachuli”.

Tot a l’habitació funciona igual, els llums, l’aire condicionat, ... El bany té sauna i jacuzzy i hi ha una terrassa que té una petita piscina. Si la meva companya d’habitació fos la Concep no caldria que sortíssim en tot el dia, que jo ja li ensenyaria com gaudir amb aquestes instal·lacions i amb altres que ella no coneix. Je, je, je... Però potser que baixi a la realitat i assimili que el meu company d’habitació és el Juan Manuel. Que a més va esveradíssim perquè es celebra el concurs de Miss Espanya i les participants també estan al nostre hotel. Així doncs, anirà trempat tot el dia i parlant a l’estil Torrente. Ara!, que com una nit em digui allò de “que nos hasemos una pajillas”. Surto corrents de l’habitació i no paro fins arribar com a mínim a Perpinyà.

M’acabo de dutxar i baixem amb hall de l’hotel amb el Juan Manuel per tal de trobar-nos amb la resta del grup i anar a sopar a la marisqueria 7 mares per assistir de públic a la primera gala que fan per escollir a Miss España.

- Ostia Juan Manuel, que pestazo de colonia llevas. Que te has puesto Baron Dandy?
- David, este perfume atraerá a todas las hembras cachondas que corren por el hotel, así que esta noche vas a tener que dormir en la recepción porque en mi habitación el sudor y los gemidos van a ser los protagonistas.

Aquest noi no té arreglo. Si veiés la cara que ha posat la noia de la recepció. Ja, ja , ja. Hòstia la mariscada està de muerte i l’espectacle també. Aquesta combinació de marisc i noies en biquini no pot ser bona de cap de les maneres. Com està de bona Miss Sevilla y Miss Guipúzcoa. No sé de que xerren a la taula. L'Aurora no calla. No sé de que m’estranyo amb els anys que fa que la conec. La Leonor deu estar molt avorrida perquè s’ha adormit. L’Elvira i la Montse s’han aixecat a mirar una peixera gegant. La Mónica parla amb el Manel, que cada dia sembla més argentí. I el Juan Manuel està absent. La suor li regalima pel front, té posades les mans a l’entrecuix i veig que de la boca li cau la bava. L’espectacle s’ha acabat i tornem tots cap a l’habitació.

- Que Juan Manuel, una duchita fría?
- Tu has visto el peazo tetas que tenía miss Sevilla, y que comentar del culo de Miss Guipúzcoa. Lo que daría yo poder tener esos dos cuerpazos en mis manos y ...
- Ja, ja, ja... Se me ha ocurrido una cosa. Esto es coñazo, la liamos un poco? Tu quieres verlas desnudas?
- Ostia que si quiero... Como lo vamos a hacer.
- Cuando bajábamos al hall he visto en esta planta el cuarto de las chicas del servicio. Mañana nos levantamos temprano, nos disfrazamos de señoras de la limpieza y entramos en la habitación de las misses.
- Y si nos pillan...?
- Ya nos inventaremos algo.

Són les 7 del matí. M’he llevat abans per tal d’investigar a quina hora s’aixequen les misses i quina és l’habitació de Miss Sevilla i Miss Guipúzcoa. A la recepció no hi ha ningú. Haig d’aprofitar ara. Gui, gui, gui… Guipuzcoa, habitació 218 compartida amb Miss Sevilla. Joder. Pleno al quinze. Aquí diu que a les 8:30 les han de despertar. Tenim poc temps. Pujo a avisar al Juan Manuel.

- Venga despierta que si las queremos ver cuando salgan de la ducha tenemos apenas dos horas para prepararlo todo. Ah! Aféitate bien, que si no vas a parecer la mujer barbuda.

No hi ha ningú al passadís. Entrem. Els uniformes estan al penjador. Ens canviem. Ens maquillem. Jo em pentino. El Juan Manuel es posa una mena de còfia per tapar-se la calva. Són les 8:15. Agafem un carro. Porta de tot, tovalloles, sabonets, escombra, fregona... Perfecte. Sortim de l’habitació ens mirem al mirall. Home..., molt maques no som però passem per dues… donotes. Són les 8:45 minuts. Agafem l’ascensor fins el segon pis. Dos cents deu... dos cents quinze... dos cents divuit.

- Servicio de habitaciones.

Ja som a dins. Collons, miss Sevilla acaba de sortir amb una tovallola que tapa just els pits i deixa veure unes cames llargues i perfectes. Ens mira com al·lucinada.

- Perdonen ustede, pero no viene mu pronto a haser la habitaciones. Mi compñera aún se està duchando.
- No se preocupe señorita, ustedes sigan haciendo lo que hacia fins ara., que nosaltres en seguidita acabamos. Oi que si Juana Manuela? Ay! No sé por qué le hablo por que mi compañera es muda y sorda de nacimiento, la pobre. Bueno, la única ventaja es que no hace ruido. Usted señorita que es de Andalusía...
- Si mi arma, yo soy de Triana.
- Doncs mira, jo soy de un pueblo de Catalunya, saps? Que se llama Cabrianes. Mi compañera la muda, es gallega y del PP. Bueno aquí no se les puede criticar mucho por que mandan.

Merda. Ara surt miss Guipuzcua. Ostia i al Juan Manuel se li està corrent el rímel de la suor. Hem de marxar abans que ens descobreixin.

- Ay va la ostia. Que hacen estas dos tipejas aquí a estas horas, pues.
- Nada, Edurne. Que esta mañana han pasao ante a limpiar la habitación.

Ara si que l’hem cagada de ple. La Edurne s’acaba de treure el barnús davant nostre. Quins pits. Quins... de tot

- Ostias.!!!!
- Ah señoritas, que milagro más grande . Li posarem un ciri a la Morenta.... Juana Manuela ha recuperado el habla. Ay que nervios... Disculpen me la llevo al médico y mandamos a otras compañeras para que acaben de haser el baño y traigan las tovalloles que hemos oblidado.

Merda. Merda y merda. Aquest tio és, és....gilipollas. Com si li acudeix parlar just en aquest moment. I ara a més les noies estan avisant a Seguretat. Sort que hem pogut agafar l’ascenor abans que arribessin els segurates. Ja estem a l’habitació. Salvats per la campana. Fa més d’una hora que ens esperen per esmorzar. Ens deuen estar esperant per anar al balneari d’aigua salada. Ja arribem alguns fan cara de preocupats, d’altres de sorpresos.
- Qué us ha passat que no heu vingut a esmorzar.
- Res, ens hem adormit . Ahir no vàrem posar el despertador i ... Qué us passa a vosaltres que feu aquestes cares?
- No res David. No sabeu res del que ha passat aquest mati amb les misses.
- No, que ha passat Aurora.
- Bé, aquest matí han entrat dos homes fent-se passar per dones de la neteja a l’habitació de Miss Sevilla. Sembla ser, segons diu la policia, que no fa gaire corria per aquí preguntant, que han intentat robar els vestits de les gales a aquestes dues misses perquè són les favorites per ser Miss España. Al final, el robatori no s’ha efectuat però tot ha estat molt sospitós. Ara estan parlant amb les altres dones de la neteja per esbrinar com han pogut aconseguir el material de la neteja.
- Va! Això no pot ser. Quina gracia té robar uns vestits. Se’n posen uns altres i ja està, no et sembla?

La Leonor em mira amb cara de “noi no saps el que et dius” i em contesta que això és molt freqüent en aquest tipus de certàmens perquè s’hi juguen molt hi ha molta màfia amagada. Normalment, segons en comenta, la majoria dels vots d’aquests concursos estan comprats. Ja n’ha de ser d’intel·ligent la policia del PP valencià, per arribar a aquestes deduccions. Mare de deu, que passaria si sabessin que la única màfia que hi ha és la de dos tios entremaliats que volien veure quelcom de pit i cuixa?