VIOLETA
Tot just floreixen les violes al jardí. El seu perfum em porta a la memòria el record de fa molt de temps, el record d’una ampolleta d’essències de violes.
Molt petita era quan el vaig tenir. En sentir-lo a les meves mans em feien venir esgarrifances…, no m’atrevia a tocar-lo… Era tan fràgil… I quina fragància desprenia al voltant del seu entorn… Recordo que no sé que va ser si el seu perfum o l’efecte del seu color violeta. que entre ells es comuniquen i guarden grans secrets; però en aquell moment vaig plorar. Estava envoltada de tanta emoció i tanta màgia que em vaig quedar hipnotitzada per tot el que m’envoltava mirant el seu tap tant singular, que em mirava sense veure’m. Endormiscada, apreciava els valors que aquella ampolleta em feia recordar. Donant-li fruit a la imaginació, vaig deixar penetrar-me a les profunditats que m’oferia aquell ambient com si d’un gran mar es tractes. I veia bombolletes assolides pel color i la llum que es troben al final de l’invisible, allà on és la frontera entre la realitat i el somni. I gaudint de la broma tòrrida, pel camí recorregut dintre d’aquesta ampolleta tant insignificant però al mateix temps tant gran, sentia com el temps transcorria lentament, i podia gaudir més plenament de les seves virtuts. Em sentia dintre d’una bombolla on la llum resplendeix per si mateixa…
Han passat els anys, i encara m’emociono al recordar-la. Em fa sentir liberal per un sentiment d’amor, per un aroma i un color.
El color violeta és espiritual. Absorbeix tot allò negatiu. La flama violeta prové de la sèptima esfera, és un raig de sabiduria ja que té una energia transmutadora per la raça humana. La transmutació, el perdó i la pau, sentiments i pensaments.
Ser admiradora del color violeta és despertar al saber que puges en un furgó de la cua de la història.
Elvira
Tot just floreixen les violes al jardí. El seu perfum em porta a la memòria el record de fa molt de temps, el record d’una ampolleta d’essències de violes.
Molt petita era quan el vaig tenir. En sentir-lo a les meves mans em feien venir esgarrifances…, no m’atrevia a tocar-lo… Era tan fràgil… I quina fragància desprenia al voltant del seu entorn… Recordo que no sé que va ser si el seu perfum o l’efecte del seu color violeta. que entre ells es comuniquen i guarden grans secrets; però en aquell moment vaig plorar. Estava envoltada de tanta emoció i tanta màgia que em vaig quedar hipnotitzada per tot el que m’envoltava mirant el seu tap tant singular, que em mirava sense veure’m. Endormiscada, apreciava els valors que aquella ampolleta em feia recordar. Donant-li fruit a la imaginació, vaig deixar penetrar-me a les profunditats que m’oferia aquell ambient com si d’un gran mar es tractes. I veia bombolletes assolides pel color i la llum que es troben al final de l’invisible, allà on és la frontera entre la realitat i el somni. I gaudint de la broma tòrrida, pel camí recorregut dintre d’aquesta ampolleta tant insignificant però al mateix temps tant gran, sentia com el temps transcorria lentament, i podia gaudir més plenament de les seves virtuts. Em sentia dintre d’una bombolla on la llum resplendeix per si mateixa…
Han passat els anys, i encara m’emociono al recordar-la. Em fa sentir liberal per un sentiment d’amor, per un aroma i un color.
El color violeta és espiritual. Absorbeix tot allò negatiu. La flama violeta prové de la sèptima esfera, és un raig de sabiduria ja que té una energia transmutadora per la raça humana. La transmutació, el perdó i la pau, sentiments i pensaments.
Ser admiradora del color violeta és despertar al saber que puges en un furgó de la cua de la història.
Elvira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada